NOVEMBRE S'ACOMIADA

I per donar fe que si que fa fred us deixo una fotu, que sembla una postal, de com està la Vall de Núria aquest matí... a -8 º C.
Encara que la temperatura sigui hivernal, no deixa no deixa de ser una paisatge preciós



FOC A LES LLARS

S'acaba el mes de novembre amb fred. Avui fa sol, però amb el vent la sensació de fred és major. Direm adéu al novembre prop d'un bon foc i amb unes bones torrades amb all i oli... que bones !!

.

EL CEL ENCÈS

3 EUROS

 Avui el títol del blog ho he posat amb la moneda actual perquè els joves que han pujat amb aquesta moneda si els parles de pessetes els sona a xinès.

Però els que tenim de la trentena cap amunt; tot sovint pensem i traduïm el valor de les coses amb pessetes.

I que us puc dir d'aquest tros de paper amb Rosalia de Castro a la part davantera. A mi aquesta escriptora estampada en el bitllet sempre em va fer pensar que era com una mare que estava controlant en que ens gastavem el  "quini ".

I és que en la meva infància era difícil d'aconseguir i quan et donaven un d'aquests se't obrien els ulls com dos  taronges. En aquella època era molts diners i aquest bitllet blavos donava per a molt.

Encara recordo el meu primer " quini "; qui m'ho va donar i el que vaig comprar amb ell: els meus primers i únics patins i les fabuloses tardes dels dissabtes que passava amb ells.

I pensant amb això també recordo les primeres caigudes...però això ho deixarem per a un altre dia.

I com els temps canvien i els preus també ara agafaré 3 euros i aniré a comprar el pa i poca cosa més

                                                      

                                                       
       

.

BLANC I NEGRE

Los cuidados, y no las bellas cuadras, hacen un buen caballo.



ENS ASSEIEM ?

Allà quiet, immòbil, sota el sol, sota la pluja, aguantant el vent, veient com passa la gent... el banc segueix davant de la vorera d'on jo treballo.

Un banc descolorit on  se senten els  jubilats per descansar i parlar de  coses del dia a dia.

Jo des de a dins no sento el que diuent, però els veig engrescats en una conversa que sembla que no tindrà fi.

Un descolorit banc on  els nens que surtent del col.legit  s'hi possen de peu saltant del vell banc a la vorera.

Jo des de dins els veig riure i jugar al costat de les àvies que intenten que es mengin  el berenar.

Un banc sense ulls, però que veu passar els dies, els mesos i els anys.

Un banc mut, però que si pogués parlar tindria un munt d'històries per explicar-nos.

Un banc en una vorera d un carrer empordànes on el soroll dels vehicles l'hi fa companyia tot el dia.

Un banc que durant la nit  i sota la llum de la lluna i dels estels té una

aparença misteriosa.

Un banc que segeuix allà quiet, immòbil...

HUMANITAT

Un fet val mès que tot un món de promeses

DE CARA O DE PERFIL

ELS GATS I LA SEVA CURIOSITAT

Tots hem sentit o ens han dit alguna vegada: " la curiosotat va matar al gat "

‘Curiosity killed the cat’ és una frase d’origen anglès que s’utilitza per advertir dels perills de l’investigació o experimentació innecessària. Originalment es deia “care kills a cat” ( l’excessiva cautela, la preocupació, va matar al gat) i va començar a usar-se al segle XVI.

‘Care’, que significa preocupació o tristesa, advertia que preocupar-se era dolent per a la salut i podia portar-te massa aviat a la tomba; la frase és un reconeixement que els gats són molt cautes i acurats. Transcorregut el temps, la paraula ‘care’ es va convertir en ‘curiosity’.

DECIDIR

HAPPY

DESCUBRIENDO...

OBLIDAR ?

A la nostra vida no hi res segur a part de la mort. Per més que ens esforcem, per bones que siguin les nostres intencions, cometrem errors, farem mal i ens el faran a nosaltres; I si ens volem recuperar

nómes podem actuar d'una forma : Perdonar i Oblidar.

És un bon consell però no gaire pràctic, o per dir-ho d'una altra manera bastant difícil de posar en practica.

Quan algú ens fereix sempre queden ferides obertes que no cicatritzen. Només podem esperar que amb el temps algun dia tinguem la sort de poder oblidar.

Encara que perdonem ens costa oblidar.

Però això també pot comportar coses positives a la nostra vida.

Al no oblidar les coses negatives fa que estiguem més atents i que no ens tornin fer sofrir. Ja sabem que gràcies al viscut s'aprèn.

L'experiència  i les coses viscudes són una bona lliçó en la vida.

Al mateix temps al no poder oblidar, també ens queden els records bons i meravellosos que hem passat.

Per aquesta raó la pregunta és òbvia: realment seria bo poder oblidar ?

Aquí està el fons de la qüestió.

L'ésser humà no està preparat per oblidar el dolent i quedar-se amb el bo. Si tinguessim aquesta capacitat seria  perfecte, però mentres només podem ... perdonar.

GRANDES VERDADES

GOBIERNOS Y GOBERNANTES

Un xic d'humor, però tant cert i real, en els moments que ens ha tocat viure

OTOÑO

El otoño es una segunda primavera en la que cada hoja es una flor

FAROLAS ENTRE NIEBLA