Avui el títol del blog ho he posat amb la moneda actual perquè els joves que han pujat amb aquesta moneda si els parles de pessetes els sona a xinès.
Però els que tenim de la trentena cap amunt; tot sovint pensem i traduïm el valor de les coses amb pessetes.
I que us puc dir d'aquest tros de paper amb Rosalia de Castro a la part davantera. A mi aquesta escriptora estampada en el bitllet sempre em va fer pensar que era com una mare que estava controlant en que ens gastavem el "quini ".
I és que en la meva infància era difícil d'aconseguir i quan et donaven un d'aquests se't obrien els ulls com dos taronges. En aquella època era molts diners i aquest bitllet blavos donava per a molt.
Encara recordo el meu primer " quini "; qui m'ho va donar i el que vaig comprar amb ell: els meus primers i únics patins i les fabuloses tardes dels dissabtes que passava amb ells.
I pensant amb això també recordo les primeres caigudes...però això ho deixarem per a un altre dia.
I com els temps canvien i els preus també ara agafaré 3 euros i aniré a comprar el pa i poca cosa més
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada