Allà quiet, immòbil, sota el sol, sota la pluja, aguantant el vent, veient com passa la gent... el banc segueix davant de la vorera d'on jo treballo.
Un banc descolorit on se senten els jubilats per descansar i parlar de coses del dia a dia.
Jo des de a dins no sento el que diuent, però els veig engrescats en una conversa que sembla que no tindrà fi.
Un descolorit banc on els nens que surtent del col.legit s'hi possen de peu saltant del vell banc a la vorera.
Jo des de dins els veig riure i jugar al costat de les àvies que intenten que es mengin el berenar.
Un banc sense ulls, però que veu passar els dies, els mesos i els anys.
Un banc mut, però que si pogués parlar tindria un munt d'històries per explicar-nos.
Un banc en una vorera d un carrer empordànes on el soroll dels vehicles l'hi fa companyia tot el dia.
Un banc que durant la nit i sota la llum de la lluna i dels estels té una
aparença misteriosa.
Un banc que segeuix allà quiet, immòbil...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada