Els refranys que ens indiquen com hem de vestir són també un clàssic de gairebé cada mes. Aquest que publico avui, ens fa referència que per el maig s'ha s'anar com per l'abril, que encara pot fer fresca. Pel juny no s'ha de tenir gaires miraments, ja comença a fer caloreta i es nota, i per el juliol, amb les altes temperatures, tot a l'aire. Com els adagis són de molts anys enrera, probablement " tot al vol " no volia dir pas que es pogués anar amb ninifandilles i tirantets. De ben segur es referia a treuren's alguna d'aquelles eternes capes de fandilles que es duien per sota.
La finalitat d 'aquest espai, creat el 3 de novembre del 2008, és compartir i donar a conèixer imatges i escrits.
Així que aquí trobareu un xic de tot.
Dessitjo que la visita virtual us agradi.
dissabte, de maig 30, 2009
JA S'ACABA EL MES DE MAIG
Els refranys que ens indiquen com hem de vestir són també un clàssic de gairebé cada mes. Aquest que publico avui, ens fa referència que per el maig s'ha s'anar com per l'abril, que encara pot fer fresca. Pel juny no s'ha de tenir gaires miraments, ja comença a fer caloreta i es nota, i per el juliol, amb les altes temperatures, tot a l'aire. Com els adagis són de molts anys enrera, probablement " tot al vol " no volia dir pas que es pogués anar amb ninifandilles i tirantets. De ben segur es referia a treuren's alguna d'aquelles eternes capes de fandilles que es duien per sota.
dilluns, de maig 25, 2009
ANYS I ANYS....PER MOLT D'ANYS !!
i els petits es fan grans en un obrir i tancar els ulls.
Un 25 de maig del 1993, va arribar a les nostres vides , i aquí el tenim, en plena adolescència, celebrant un any més.
Aniré a comprar-li el pastis, i destaparem un ampolla de cava, hi ha tradicions que no es poden perdre, s’ha de celebrar aquí a casa, desprès ell ja ho celebrarà amb els seus amics/gues.
Com es molt difícil i llarg fer un resum d’aquets 16 anys, us penjo unes fotos, per veure
l’evolució del noiet de casa, i tanmateix serveix per felicitar-lo des de la pagina del blog.
MOLTES FELICITATS FILL !!!!, ... que en facis molts i molts més i que tothom que ens estimen ho ponguin veure.
dimecres, de maig 20, 2009
1,2,3....VISCA LAS MAMIS DEL ADEPAF !!
Les seguidores incondicionals del cadet A masculí.
Ara que la temporada s’està acabant, faig un homenatge a les mamis de basquet, que partit darrera partit, allà hem estat donant suport als noiets.
dimarts, de maig 19, 2009
QUIN MAL " ROLLO "
mitic paper higiènic de El Elefante , us en recordeu ? el que ens venia a dins d’un paper de "celofan " S’assemblava més a un sistema de tortura que a un mètode de higiènic.
Era de color marro, ideal per dissimular el que allà dipositaven. Tenia dues cares ben diferenciades, una brillant i l’altre que s’assemblava al paper "de lija ".
Amb el temps es va modernitzar per pogué competir amb les altre marques, va
cambiar de color i de textura, però era un invent que tenia els dies comptats.
Encara que per la higiene no fos el millor, era perfecte per escriure la llista de la compra, dibuixar mapes del tresor per el seu aspecte de pergamí, ... inclòs obres literàries, per exemple El Lute, a la preso va escriure les seves memories en aquest suport.
Avui en dia es un objecte de col•leccionistes i el seu preu està entre els 10 i 30 euros " el rollo ".
dissabte, de maig 16, 2009
73-63
Tinc que dir, m’entres faig l’escrit, que m’ha vingut a la memòria, el primer partit, que van jugar amb ells, al mes de novembre passat, durant la primera ronda de la temporada.
Un partit en que s’hi ha posat ganes i motivació, que han lluitat a la pista, i que el seus esforços han estat merescuts i recompensats, no tal sols per el resultat del partit, que han guanyat per 10 punts, sinó que això els fa motivar molt més per els partits que queden.
I encara que no pugin quedar primers del grup, avui hem pogut veure un equip, unit i no deixant pilotes per perdudes.
Ho heu fet molt bé. I un cop més heu gaudit i heu fet gaudir a la gent de les grades.
Felicitats i endavant.
I com diu el vostre crit, 1,2,3......ADEPAF !!!
dijous, de maig 14, 2009
dimecres, de maig 13, 2009
LA REVOLUCIÓ DEL CLINIC DE BARCELONA
Ara fa sis anys, que hem van diagnosticar “ fibromialgia “ , i realment, potser no en vaig fer gaire cas, perquè llavors no se’n sabia tant com ara, i era una enfermetat nova, i a mi particularment, hem deixava fer la vida normal, que portava, amb un xic més de dolors, però que no em condicionaven el dia a dia.
Així vaig seguir fins que fa un any enrere , la enfermetat hem va causar més dolors i problemes, dels que havia tingut fins llavors. Va esser llavors quan vaig comprendre que era entrar en las crisis de dolor, que et deixen sense forces físiques, perquè la força moral i l’ànim, sempre he intentat que no decaigués, encara que a vegades no es fàcil.
Explico tot això, perquè avui la meva entrada està dedicada a les 4 noietes que fan teràpia i tractament amb mi al Hospital Clínic de Barna. Soms un grup de 5, que ens avenim molt. Totes tenim el mateix, amb diferents graus de dolor o de manera de portar-ho, però allà a part de fer el tractament i d’explicar-nos les pautes a seguir, perquè millorem el dia a dia, i pugem intentar de fer el que fèiem abans, Tal com dic, allà ens comprenen totes, perquè totes tenim i sentim el mateix.
A totes elles, va el meu agraïment,
A la Paqui, que com es la més gran, o la menys jove, diguem-ho així, diu que es la que l’hi costa més de fer les coses i no l’hi agrada fer el ratet de bici estàtica, que l’hi fan fer, sort que nosaltres l’hi controlem el temps, perquè sempre ens vol fer trampa
I al cap de 3 minuts ja diu que ha fet 6.....no sap res. I que tornarà anar a ballar, no en tinc cap dubte.
A la Mireia, la que l’hi agrada cuidar el jardí, però que a partir d’ara quan vagi a compra plantes ja no comprarà tot el garden complert i les plantarà poc a poc, i que ha après a saber asseure’s per esmorzar, encara que els seus nens ho vegin estrany. Ja saps fer un kit kat....de vegades va bé, i a nosaltres encara més.
A l’Elena de Badalona ( es que soms 2 Elenas al grup, lo bueno abunda......jaaaaaaa ), que al principi va venir amb dos novius un a cada braç, i jo els vaig batejar, en George Cloney i en Richard Gere , perque dir-hi muletes o crosses no era divertit, i ara que estem a mig tractament ja nomes en portà un de noviu, i va un xic més lleugera. Sortirà ballant d’allà.
A la Noemi, la peke del grup, i la que ha estat més fumuda, perquè la varem tenir que ingressar, però que té un puntal molt fort per seguir endavant, el seu peke de 20 mesos, una monada de nen.
I la ultima del grup, soc jo, la que escriu aquestes línees, i que he de matinar molt, per arribar a Barcelona a l’hora prevista, però tal com diu la dita: “ quien madruga
Dios le ayuda”, no se si Deu m’ajudarà o no, però lo que si se, es que hi continuaré posant tot el esforç que faci falta, per pogué millorar la qualitat de vida, i no rendir-me davant aquesta prova.
A totes elles, que saben que es el infern que tenim a vegades dins el nostre cos, gràcies per compartir amb mi aquestes setmanes de tractament, les nostres vivències, les nostres alegries, i les nostres tristeses.
I sempre s’ha de mirar en positiu, i que degut a la nostra enfermetat, ens hem pogut conèixer.... i espero que per molts d’anys ens puguem anar trucant, o envia’m emails, o perquè no fer alguna trobada per veure’ns...tampoc soms tant lluny unes de les altres.
dimarts, de maig 12, 2009
HAGAMOS VISIBLE LO INVISIBLE
El dolor y el cansancio crónico es el culpable de que tres de cada cuatro personas afectadas por fibromialgia deban interrumpir su vida laboral. Además de los molestos síntomas de esta enfermedad crónica -como el insomnio y los continuos dolores intensos por todo el cuerpo- los afectados sufren la incomprensión de las personas que les rodean, incluso en su propia familia. Por ello, en el Día de la Fibromialgia, todos ellos piden más respeto y apoyo.
¡Escúchales!
Hoy se celebra el dia Mundial de la Fibromialgia y del Sindrome de Fatiga Crónica.
Desde mi página del blog, a toda la gente que lo padece,les animo a seguir luchando
y que los animos no decaigan.
dilluns, de maig 11, 2009
PERRO Y GATO
Cuando un vínculo sentimental se hace muy fuerte, se puede llegar a hacer cualquier cosa por otra persona… o animal. En esta historia entrañable, que ha sorpendido a propios y extraños, los protagonistas son el perro Oscar y el gato con el que convivía los que se llevan todas las miradas.
Oscar es un perro de Manchester (Inglaterra) que tenía por amigo a Arthur, un gato de mayor tamaño que él, que solía ayudarle a subir al sofá y con el que compartía horas y horas de juegos.
Sin embargo, Arthur falleció recientemente y los dueños le enterraron en el jardín, según publica BBC Mundo.
Entonces Oscar, sin entender muy bien lo que estaba ocurriendo, esperó hasta la noche, desenterró a su amigo y llevó el cadáver de vuelta a casa, introdujo a Arthur por la gatera y lo lamió para quitarle la tierra adherida a su cuerpo.
Cuando los dueños contemplaron lo que había ocurrido, tuvieron que enterrar al gato nuevamente, pero esta vez no dejaron que Oscar presenciara la ceremonia y compraron otro gato para que le hiciera compañía.
diumenge, de maig 10, 2009
FIGUERES ANTIC
dissabte, de maig 09, 2009
QUE ES ?
Bon cap de setmana a tothom
divendres, de maig 08, 2009
¿ CUÁLES SON LOS ANIMALES QUE MÁS AÑOS VIVEN ?
En el mundo hay más de un millón y medio de animales distintos. Paro aquellos cuyo nacimiento es más fácil verificar son los vertebrados o animales con espina dorsal, como nosotros. Un vertebrado puede ser un mamífero como nosotros, un pájaro, un pez, un anfibio que pasa su vida entrando y saliendo del agua o un vertebrado también puede ser un reptil.
Entre los mamíferos, y un mamífero es, por lo general, un animal que tiene pelo y alimenta a sus hijos, es el hombre quién mas vive. Hemos llegado a mis de cien años. Vienen después los elefantes, con abuelos de setenta años. Un gorila que se cuida puede llegar a los sesenta años. Un rinoceronte afortunado, a los cuarenta y nueve o cincuenta.
El caballo ya está viejito a los treinta años.
Por lo general algunos pájaros sobreviven más que los mamíferos. Existen especies de loros que siguen charlando hasta los ochenta años, las águilas también, revoloteando y viendo hasta casi los ochenta años, no se ha oído de un canario que tenga veintidós años, aunque su longevidad media llegue a los diez años aproximadamente.
La carpa vive cincuenta años. El hipogloso, un pez sin espinas, vive sesenta. Una ballena blanca, que también es un mamífero, alcanza los setenta años.
Un famoso renacuajo doméstico vivió con su familia adoptiva durante treinta y seis años. Pero otro anfibio, la salamandra japonesa gigante fuñe la que alcanzó más tamaño, casi un metro y medio y vivió más de cincuenta y cinco años.
Las tortugas monstruosos están emparentadas con los dinosaurios y otros reptiles más recientes y viven, quizás doscientos años, Pero nadie lo sabe con certeza.
dijous, de maig 07, 2009
COSAS DE NIÑOS
- Imaginaros qué bonito será cuando ya seáis todos mayores y digáis: 'Allí está Catalina, es abogada', o también 'Ese es Miguel, ahora es doctor'.
Sonó una vocecita desde atrás del salón:
- Y allí está la maestra. Ya se murió.
*************************************************************************************
Un día una niña estaba sentada observando a su mamá lavar los platos en la cocina. De repente, notó que su mamá tenía varios cabellos blancos que sobresalían entre su cabellera oscura. Miró a su mamá y le preguntó inquisitivamente:
- ¿Por qué tienes algunos cabellos blancos, mamá?
Su madre le contestó:
- Bueno, cada vez que te portas mal y me haces llorar o me pones triste, uno de mis cabellos se vuelve blanco.
La niña asimiló esta revelación por un rato y luego dijo:
- Mami, ¿por qué TODOS los cabellos de mi abuelita están blancos?
************************************************************************************
Una honesta niña de siete años admitió calmadamente a sus papás que Luis Miguel la había besado después de la clase.
- ¿Cómo sucedió eso? -Preguntó asombrada su mamá.
- No fue fácil -admitió la pequeña señorita-, pero tres niñas me ayudaron a agarrarlo.
VIVIR EN ........
La esperanza media de vida de los andorranos es de 83,5 años, la mayor del mundo, según la Organización Mundial de la Salud (OMS).
Los centros médicos andorranos se encuentran entre los mejor valorados de Europa
Si comparamos con España y Francia, Andorra, pese a ser una nación rica en recursos naturales, con gran afluencia de turistas y contar con un importante sector financiero, no llega a los niveles de calidad de vida de sus vecinas.
¿A qué se debe esta longevidad extraordinaria?
Muchas actividades de carácter público cuidan mucho de la participación de los mayores. Así, entre algunas iniciativas encontramos el provocar que estos se muevan y hagan ejercicio en uno de los siete centros públicos de que disponen para ello. Cualquier anciano que desee acercarse a un gimnasio para realizar, por ejemplo, aeróbic acuático en una piscina olímpica, dispondrá de transporte público gratuito.
La preocupación por la vida saludable se extiende de igual manera a los restaurantes.
"La fórmula es sencilla, carne y fruta fresca y mucho aceite de oliva", asegura Fabrice Cesar, chef del local La Guineta.
Otro punto a favor de Andorra es el alto nivel de su sanidad pública, considerada como la tercera mejor del mundo.
"Hace años no se nos pasaba por la cabeza intervenir a pacientes con 80 o 90 años, sin embargo hoy esto ha cambiado y las intervenciones sobre este tipo de pacientes acaban generalmente en éxito", dice a BBC Lluis Pallares, cirujano de este pequeño país, que cuenta con centro médico que nada tienen que envidiar al los del resto de Europa.
Sin apenas delincuencia
Andorra sólo dispone de una cárcel y en ella hay apenas 50 reclusos. La seguridad en las calles del pequeño país pirenaico es otro punto a favor del bienestar en el que viven sus ciudadanos.
Tabaco y vino
Los andorranos no se privan del tabaco ni del alcohol. El primero, libre de impuestos, gana en ventas con los años y este aumento poblacional. El vino tinto es la bebida preferida de los andorranos, según recoge BBC, algo que incluso es del agrado de centros sanitarios.
Y digo yo, si nos fueramos a vivir a Andorra ……….
dimecres, de maig 06, 2009
dimarts, de maig 05, 2009
dilluns, de maig 04, 2009
CÓMO OYEN LOS PECES SI CARECEN DE TÍMPANOS
En el tiburón, el cazón y demás peces cartilaginosos, éste se comunica con el exterior por un conducto muy fino que sale a la parte alta de la cabeza y que está lleno de un líquido llamado endolinfa, que nosotros tenemos en el laberinto de nuestros oídos.
En los demás peces no existe esta comunicación, y parece que las ondas sonoras llegan hasta el oído interno mediante ramificaciones de la parte anterior de las líneas laterales, que son esas rayas que corren a lo largo de cada costado del pez. Está comprobado que las líneas laterales son un órgano de los sentidos que desempeña distintas funciones, algunas de éstas relacionadas con la vida acuática, y una de ellas sería la de llevar las ondas sonoras hasta el oído interno.