El món no s'acabat. La crisis malhauradament tampoc s'acabat... el que si s'acaba en poques hores es l any.
El 2012, ja porta bastó.
D aquí 12 hores s'anirà a dormir i el que quedarà d'ell seran records en la nostra memòria.
dilluns, de desembre 31, 2012
diumenge, de desembre 23, 2012
dimarts, de desembre 18, 2012
dilluns, de desembre 17, 2012
21 ANYS DE MARATÓ !!
Perquè llavors diguin que els catalans som agarrats!
A cap país del món els ciutadans contribueixen tant a la seva marató televisiva com a Catalunya. Els 10.113.152 euros amb què es va tancar el marcador de l'edició d'aquest diumenge de 'La Marató' de TV3 
La societat catalana ha tornat ha demostrar la seva solidaritat.
i jo em pregunto:
Quants polítics i bancs han col·laborat en aquests més de 10 mil·lions ?
CIERTO
No existe nada en el mundo que esté completamente equivocado.
Hasta un reloj parado consigue acertar la hora dos veces al día.
dijous, de desembre 13, 2012
DOLÇ NADAL
Retrobaments, tendresa, afecte, celebracions, il·lusió recolzament i optimisme.
Com sempre sense adonar-nos...Arriba un altra vegada el Nadal .
Ja gairebé tenim damunt aquests dies que ens ajuden a tancar l'any.
Després d'un any econòmicament difícil l alegria i il·lusió dels més petits es cola dins de les llars fent oblidar les penes i tristeses i donant a l'ambient, als carrers, en les reunions d'amics i familiars un aire diferent
I aquí tenim la pregunta de cada any.
Sigui qui sigui un regal trobarem sota l'arbre... si hem estat bons és clar !!
divendres, de desembre 07, 2012
DITES DEL ULTIM MES D L'ANY
Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.
Desembre finat, any acabat.
Desembre nevat, bon any que ve assegurat.
Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.
El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
El fred del desembre es fica dins per sempre.
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc.
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Per la Concepció fa un fred de debò.
Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.
Sant Nicolau obre les festes amb clau.
Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.
Si pel desembre plou bon any nou.
dilluns, de desembre 03, 2012
UNA GRAN FESTA !!
Avui l'escrit del meu blog va dedicat a un Club gran en valors, gran com a persones
La meva vinculació amb el món del bàsquet és a causa del noiet de casa, que porta des de els 6 anys aprenent a jugar a aquest esport.
Encara que va estar molts anys en un altre club, des de fa dos anys està vinculat al club Bàsquet Vilafant.
Un Club al que estima moltissim, malgrat el poc temps que porta amb ells.
I és que no només és un club esportiu, si no que són una gran família, on es respira amistat, coordialitat i solidaritat.
I la que escriu aquest blog dono fe que això és així, per lo que explica l'Adrià com, per lo que jo veig quand vinc a veure els partits
Dissabte passat dia 1 de desembre es va realitzar la 1ª Presentació d'equips. Va ser espectacular.
De presentacions al llarg d'aquests anys he vists moltes, però com la que vosaltres vareu fer cap.
Us haig de felicitar a tots. A l'organització, als jugadors, als entrenadors i a tots els familiars que donaven el seu suport des de les graderies del pavelló que no fa molt estrenàveu.
Una tarda expléndida, on es respirava, amistat, companyerisme, alegria, diversió i moments emotius, com quan tots els jugadors i entrenadors es van posar de genolls per estar a la mateixa altura del futur del club, els nens i nenes de l' escolaneta.
Un moment que crec que ningú oblidarà per més anys que passin, un moment màgic, diferent, especial...
Sou un gran Club, torno a repetir-ho gran com a persones que és el que realment importa.
L' Adrià està orgullós de ser un més de vosaltres i jo com a mare em sento orgullosa de que em formi part.
Seguiu així. Sou els millors. Felicitats pel treball ben fet.
AUPA VILAFANT !!
Per acabar l'entrada d'avui, ho faré com si fos una carta amb
pósdata inclosa.
PD: Com en la presentació la que escriu aquest blog no vaig poguer estar a les graderies fent fotos, perquè em van reclamar a baix a pista, he utilitzat fotos que van fer Montse Ricart i Enric Palol.
divendres, de novembre 30, 2012
NOVEMBRE S'ACOMIADA
I per donar fe que si que fa fred us deixo una fotu, que sembla una postal, de com està la Vall de Núria aquest matí... a -8 º C.
Encara que la temperatura sigui hivernal, no deixa no deixa de ser una paisatge preciós
dijous, de novembre 29, 2012
FOC A LES LLARS
S'acaba el mes de novembre amb fred. Avui fa sol, però amb el vent la sensació de fred és major. Direm adéu al novembre prop d'un bon foc i amb unes bones torrades amb all i oli... que bones !!
.
dimecres, de novembre 28, 2012
3 EUROS
Avui el títol del blog ho he posat amb la moneda actual perquè els joves que han pujat amb aquesta moneda si els parles de pessetes els sona a xinès.
Però els que tenim de la trentena cap amunt; tot sovint pensem i traduïm el valor de les coses amb pessetes.
I que us puc dir d'aquest tros de paper amb Rosalia de Castro a la part davantera. A mi aquesta escriptora estampada en el bitllet sempre em va fer pensar que era com una mare que estava controlant en que ens gastavem el "quini ".
I és que en la meva infància era difícil d'aconseguir i quan et donaven un d'aquests se't obrien els ulls com dos taronges. En aquella època era molts diners i aquest bitllet blavos donava per a molt.
Encara recordo el meu primer " quini "; qui m'ho va donar i el que vaig comprar amb ell: els meus primers i únics patins i les fabuloses tardes dels dissabtes que passava amb ells.
I pensant amb això també recordo les primeres caigudes...però això ho deixarem per a un altre dia.
I com els temps canvien i els preus també ara agafaré 3 euros i aniré a comprar el pa i poca cosa més
.
dimarts, de novembre 27, 2012
ENS ASSEIEM ?
Allà quiet, immòbil, sota el sol, sota la pluja, aguantant el vent, veient com passa la gent... el banc segueix davant de la vorera d'on jo treballo.
Un banc descolorit on se senten els jubilats per descansar i parlar de coses del dia a dia.
Jo des de a dins no sento el que diuent, però els veig engrescats en una conversa que sembla que no tindrà fi.
Un descolorit banc on els nens que surtent del col.legit s'hi possen de peu saltant del vell banc a la vorera.
Jo des de dins els veig riure i jugar al costat de les àvies que intenten que es mengin el berenar.
Un banc sense ulls, però que veu passar els dies, els mesos i els anys.
Un banc mut, però que si pogués parlar tindria un munt d'històries per explicar-nos.
Un banc en una vorera d un carrer empordànes on el soroll dels vehicles l'hi fa companyia tot el dia.
Un banc que durant la nit i sota la llum de la lluna i dels estels té una
aparença misteriosa.
Un banc que segeuix allà quiet, immòbil...
dilluns, de novembre 19, 2012
dijous, de novembre 15, 2012
ELS GATS I LA SEVA CURIOSITAT
Tots hem sentit o ens han dit alguna vegada: " la curiosotat va matar al gat "
‘Curiosity killed the cat’ és una frase d’origen anglès que s’utilitza per advertir dels perills de l’investigació o experimentació innecessària. Originalment es deia “care kills a cat” ( l’excessiva cautela, la preocupació, va matar al gat) i va començar a usar-se al segle XVI.
‘Care’, que significa preocupació o tristesa, advertia que preocupar-se era dolent per a la salut i podia portar-te massa aviat a la tomba; la frase és un reconeixement que els gats són molt cautes i acurats. Transcorregut el temps, la paraula ‘care’ es va convertir en ‘curiosity’.
dimarts, de novembre 13, 2012
dilluns, de novembre 12, 2012
divendres, de novembre 09, 2012
OBLIDAR ?
A la nostra vida no hi res segur a part de la mort. Per més que ens esforcem, per bones que siguin les nostres intencions, cometrem errors, farem mal i ens el faran a nosaltres; I si ens volem recuperar
nómes podem actuar d'una forma : Perdonar i Oblidar.
És un bon consell però no gaire pràctic, o per dir-ho d'una altra manera bastant difícil de posar en practica.
Quan algú ens fereix sempre queden ferides obertes que no cicatritzen. Només podem esperar que amb el temps algun dia tinguem la sort de poder oblidar.
Encara que perdonem ens costa oblidar.
Però això també pot comportar coses positives a la nostra vida.
Al no oblidar les coses negatives fa que estiguem més atents i que no ens tornin fer sofrir. Ja sabem que gràcies al viscut s'aprèn.
L'experiència i les coses viscudes són una bona lliçó en la vida.
Al mateix temps al no poder oblidar, també ens queden els records bons i meravellosos que hem passat.
Per aquesta raó la pregunta és òbvia: realment seria bo poder oblidar ?
Aquí està el fons de la qüestió.
L'ésser humà no està preparat per oblidar el dolent i quedar-se amb el bo. Si tinguessim aquesta capacitat seria perfecte, però mentres només podem ... perdonar.
dimarts, de novembre 06, 2012
GOBIERNOS Y GOBERNANTES
Un xic d'humor, però tant cert i real, en els moments que ens ha tocat viure
dilluns, de novembre 05, 2012
divendres, de novembre 02, 2012
dimecres, d’octubre 31, 2012
NI UNA MOSCA...
...Ni un mosquit hem vist volar el passat cap de setmana. Ara sí que tenim la tardor aquím i si mirem les temperatures podriem dir que l'hivern.
El que si es va veure volar van ser fulles dels arbres, que van invadir carrers i entrades de les cases; roba que estava en alguna balconada i les agulles no han pogut resistir la força del vent; papers que no estaven quiets perquè els poguessim agafar-los i tirar-los a les escombreries; i els núvols no volaven però semblava que feient una ccursa en el cel intentant ser el primer arribar a la linea inmaginària
d arribada.
dimarts, d’octubre 30, 2012
divendres, d’octubre 26, 2012
dimecres, d’octubre 24, 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)