A la nostra vida no hi res segur a part de la mort. Per més que ens esforcem, per bones que siguin les nostres intencions, cometrem errors, farem mal i ens el faran a nosaltres; I si ens volem recuperar
nómes podem actuar d'una forma : Perdonar i Oblidar.
És un bon consell però no gaire pràctic, o per dir-ho d'una altra manera bastant difícil de posar en practica.
Quan algú ens fereix sempre queden ferides obertes que no cicatritzen. Només podem esperar que amb el temps algun dia tinguem la sort de poder oblidar.
Encara que perdonem ens costa oblidar.
Però això també pot comportar coses positives a la nostra vida.
Al no oblidar les coses negatives fa que estiguem més atents i que no ens tornin fer sofrir. Ja sabem que gràcies al viscut s'aprèn.
L'experiència i les coses viscudes són una bona lliçó en la vida.
Al mateix temps al no poder oblidar, també ens queden els records bons i meravellosos que hem passat.
Per aquesta raó la pregunta és òbvia: realment seria bo poder oblidar ?
Aquí està el fons de la qüestió.
L'ésser humà no està preparat per oblidar el dolent i quedar-se amb el bo. Si tinguessim aquesta capacitat seria perfecte, però mentres només podem ... perdonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada