Apa, comencem una nova setmana, un nou dilluns. Fa un dia que enamora, explendit, caloreta de primavera. I jo començo una nova setmana amb les meves crosses, bé he deixat una, perquè és super cansat i esgotador caminar amb aquests dos pals al costat. Intentaré només agafar una, per donar suport al peu que no puc doblegar, per la fractura del dit.
Al rebost de casa no queda gairebé res, a la nevera tampoc. Fa dues setmanes que no anava al supermercat a carregar, i ara que no puc conduir (gairebé ni caminar),em trobo que necessito ajuda per tornar a omplir el rebost. Sort que sempre hi ha bons amics, que hi són quan els necessites. I avui li ha tocat al Werhner.
Apa agafo la crossa, la llista del super i ha omplir el carro que guiarà el castelloní...Ui ja toquen el timbre ... a comprar s'ha dit.
Ja he arribat del super, i tinc tota la cuina plena de bosses plenes per guardar, i la crossa per aquí al mig, que fa nosa que servei.
He de dir que anar al super lesionada tal com estic, ha estat tota una aventura, i gairebé m'atreviria a dir que divertida, encara que ara el dit del meu peu està de tot menys divertit (ja em prendré l'ibuprofèn, a veure si es calma el dolor).
Dic que ha estat divertit pels comentaris que anava dient Wernher a mesura que anàvem omplint el carro. "Caram, si que és veritat que tenies de comprar i molt". "Ui crec que necessitaríem un altre carro, perquè aquí ja no hi cap més coses". "Et vols estar quieta que ja ho aniré a buscar jo". "Recolza't al carro, no vagis a caure". "Que més falta?, treu la llista, ahh si rovellons, on són?, Que més? a cervesa, a si mira aquí està, quina agafem?, la Xibeca, la cervesa dels paletes" Ous, et fan falta ? . No no em calem, encara en tinc... a la nevera ... hem rigut i molt. També hi ha hagut moments de trepitjar-lo amb la crossa ... jajaja, sense voler .. "Ai el meu peu, a veure si ara em trenques el meu peu" ... seria sense intenció ehhh.
El cotxe ha quedat ple de bosses .., jaja, i anava dient: " doncs si que fa calor avui, dios mio quantes bosses."
I després tot el ascensor ple de bosses, no cabien ... jajaja.
I per acabar, el millor de tot, quan ha arribat a Castelló, em truca i em diu: eiii que han quedat dues bosses sota el seient que no les he vist "
"Bé no passa res, he de tornar a Figueres a vacunar la gosseta, i te les porto".
I dit i fet al cap d'una horeta, ringggggg, el timbre, i pel vídeo porter, em diuen: "Mercadona llama a su puerta" ... jajaja.
Ja tenia les bosses que faltaven aquí.
Tot plegat molt divertit, i ha vingut amb Dolors i la petita nuts, que m'ha agradat veure-les.
Bé, es pot dir que malgrat la meva mala sort, hem tret uns moments divertits, que és del que es tracta.
Vaig ha deixar la crossa aparcada per aquí, i començar a guardar tota la compra ...
...Ja tinc el rebost ple, i la nevera també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada