Veig el Castell allà dalt, observant la ciutat com es desperta cada dia. Vigilant les moltes persones que s'acosten a ell caminant i fan la volta en el caminet que l'envolta.
El castell cara a la plana de l empordà. Un empordà de mar, de montanya, de vent, de cel blau, de sol brillant durant el dia i de lluna clara a la nit...
El castell que sap tant secrets i els guarda a dins seu...a porta tancada amb pany i clau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada