Plou...
Darrera la finestra mirava con plovia. Els vidres mitg entelats per el contrast de la humitat de fora i l'escalfor de dins. La gent a fora amb paraigües oberts i procuran que el vent de llevant fort que feia no se´ls emportes i quedessin mullats. No feia fred, però la humitat s'enganxava a la roba i la sensació era molesta. Pronosticaven que durant tres o quatre dies no podriem deixar els paraigües a casa. Els seguiriem portant oberts sobre el cap com si fossim barrets que no toquen els cabells. Per les voreres dels carrers veia com s'anava dibuixant un paissatge diferent amb tota classe de paraigües...grans petits, de colors diversos, de foscos, de grisos com el cel, com el dia.
I es que realment quan plou estem tant bé a casa amb una tassa calenta de cafè a les mans i ... mirant darrera la finestra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada