La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, o Nit del Ros, és una celebració que es realitza arreu dels Països Catalans i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de reviviscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.
La nit de Sant Joan sempre s'ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l'anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.
S'han recollit lleis del segle XVIII que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els focs d'artifici durant aquesta nit, però ha estat en va. Durant el franquisme es va tractar de posar fi a la festa considerant-la pagana i impròpia de la gent cristiana, però per tot arreu es va continuar clandestinament sense que es pogués frenar.
Les fogueres per Sant Joan, no sols s'han estès i arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sinó que també n'hi ha molta tradició a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d'una tradició molt antiga i podria tenir pocs segles.
Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se'n munten moltes de diferents o només se'n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s'acumuli objectes d'inservibles de fusta durant tot l'any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d'aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perquè no pedregui i faci mal temps.
En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada.
Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample.
Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.
No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de reviviscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.
La nit de Sant Joan sempre s'ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l'anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.
S'han recollit lleis del segle XVIII que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els focs d'artifici durant aquesta nit, però ha estat en va. Durant el franquisme es va tractar de posar fi a la festa considerant-la pagana i impròpia de la gent cristiana, però per tot arreu es va continuar clandestinament sense que es pogués frenar.
Les fogueres per Sant Joan, no sols s'han estès i arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sinó que també n'hi ha molta tradició a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d'una tradició molt antiga i podria tenir pocs segles.
Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se'n munten moltes de diferents o només se'n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s'acumuli objectes d'inservibles de fusta durant tot l'any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d'aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perquè no pedregui i faci mal temps.
En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada.
Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample.
Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.
Dit tot això, ben profit i feliç revetlla a tothom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada