LA FRED DE LLEIDEEE

En un poblet petit de les comarques de Lleida, un pagesot s'acosta a la
botigueta del poble, en un dia d'hivern, amb una gelada de tres parells de
nassos, i un fred, que te'n podries riure tu, de Sibèria.
- Manel!. Vull que em vengues una bosseta d'estes que son de goma i s'hi
posa aigua calenta dintre per escaufar lo llit i tindre los peus calents.
-Collona Ramonet!. Quina mala sort, just aquest matí he venut la derrera a
la Maria dels cal Coixo.
-Cagondéu, Manel, i que foto io ara, amb lo fred que fot per la nit?
-No et preocupes, home. Ja et dixaré lo gat.
-Lo gat?
-Lo meu gat que és grassonet... Tu te'l fots als peus, dins lo llit, i
voràs quina calforeta que et done tota la nit. Lo dimarts que vé ja tindré
més bosses, i m'el tornes.
-Bueno, bueno, gràcies Manel.

Total que En Ramonet arramba amb lo gat i cap a casa que hi falta gent!

L'endemà, ja em tens En Ramonet, amb el gat sota el braç, la cara plena
d'esgarrinxades, cap a la botigueta d'En Manel.
-Manel! Vinc a tornar-te lo collons de gat!. Ja te'l pots fotre per lo
cul!. Mira com m'ha deixat, lo malparit!
-Però Ramonet! Qué t'ha passat?? Si és la mar de manso!
-Manso? Càgon lo déu que'l va parir!!! L'embut encara lo va aguantar, però
quan li vaig començar a abocar l'aigua calenta...