Avui, vull dedicar la entrada del meu blog, per donar-vos les GRÀCIES.
En primer lloc a la persona que m’ha acompanyat al Clínic de Barcelona, que ha fet molt més que ser un simple acompanyant, m’ha donat el seu suport, tant en el viatge d’anada, com en els moments abans d’entrar, que si us soc sincera estava nerviosa, com durant la visita, com desprès a la tornada, que hem rigut, i ell sap el perquè. Ja se que no vols que et digui gràcies, se que ho has fet de cor, però de totes formes “ Moltes gràcies per estar allà amb mi, Cesc , t’ho agraeixo i molt “.
En segon lloc donar les gràcies, a tots els amics/gues, que tant ahir com avui al mati m’han enviat sms, d’ànims, digen, que tingues molta sort i que tot sortiria bé. Se que també ho han fet de cor, i us ho agraeixo. Se que en algun moment del dia, heu tingut al pensament a la Elena, que durant aquest últim any, no ha pogut fer el que volia fer, i encara que a lo millor costi entendre, ho heu entès.
Se que queda molt camí per recorre, tot just començaré ara, però se que ho aconseguiré, al menys la voluntat sempre ha estat aquí i continuarà estant aquí amb mi.
Donar-li les gràcies al noiet que tinc a casa, que quan a arribat, m’han donat una forta abraçada, perquè m’ha notat contenta, sense necessitat de pregunta’m com avia anat, es que em coneix un xic.... com jo a ell. I amb l’abraçada que m’ha fet ho ha dit tot, i que alt que està!! deu meu, estic quedant petita al seu costat.
I tal com m’han dit des de Castelló d’ Empúries, al mati amb un sms, “ la vida es bella, i segur que avui hi hauria una cosa positiva”, i així a estat.
Moltes gràcies, Adri, Cesc, Mercé, Ines, Susi, etc........ y Carlita ( que des de Tenerife, també s’ha recordat que anava al metge, i ara m’acaba de preguntar, que fa la seva catalana preferida).
Thank you very much.
En primer lloc a la persona que m’ha acompanyat al Clínic de Barcelona, que ha fet molt més que ser un simple acompanyant, m’ha donat el seu suport, tant en el viatge d’anada, com en els moments abans d’entrar, que si us soc sincera estava nerviosa, com durant la visita, com desprès a la tornada, que hem rigut, i ell sap el perquè. Ja se que no vols que et digui gràcies, se que ho has fet de cor, però de totes formes “ Moltes gràcies per estar allà amb mi, Cesc , t’ho agraeixo i molt “.
En segon lloc donar les gràcies, a tots els amics/gues, que tant ahir com avui al mati m’han enviat sms, d’ànims, digen, que tingues molta sort i que tot sortiria bé. Se que també ho han fet de cor, i us ho agraeixo. Se que en algun moment del dia, heu tingut al pensament a la Elena, que durant aquest últim any, no ha pogut fer el que volia fer, i encara que a lo millor costi entendre, ho heu entès.
Se que queda molt camí per recorre, tot just començaré ara, però se que ho aconseguiré, al menys la voluntat sempre ha estat aquí i continuarà estant aquí amb mi.
Donar-li les gràcies al noiet que tinc a casa, que quan a arribat, m’han donat una forta abraçada, perquè m’ha notat contenta, sense necessitat de pregunta’m com avia anat, es que em coneix un xic.... com jo a ell. I amb l’abraçada que m’ha fet ho ha dit tot, i que alt que està!! deu meu, estic quedant petita al seu costat.
I tal com m’han dit des de Castelló d’ Empúries, al mati amb un sms, “ la vida es bella, i segur que avui hi hauria una cosa positiva”, i així a estat.
Moltes gràcies, Adri, Cesc, Mercé, Ines, Susi, etc........ y Carlita ( que des de Tenerife, també s’ha recordat que anava al metge, i ara m’acaba de preguntar, que fa la seva catalana preferida).
Thank you very much.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada