Recordo aquelles tardes d’estiu en les que passava hores i hores estirada al terra, al cim d’una vella tovallola, mirant els avions que creuaven el cel i com la línea blanca que deixaven, desapareixia al cap d’uns minuts. Al meu costat sempre hi havia un tal de pa amb xocolata, que cridava a les formigues i alguna mosca que tenia gana. Però jo seguia
Mirant cap a dalt, buscant estrelles i somiant amb que arribaria el dia que podria viatjar en alguns d’aquets avions que creuaven el cel.
El cel i la xocolata eren unes de les aficions del llarg estiu.
Torno al present i em dong compte que alguns somnis s’han complert , i miro el reflexa en el vidre de la porta m’entres gaudeixo de un tall de pa amb xocolata..........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada