dissabte, d’agost 28, 2010
divendres, d’agost 27, 2010
NEU
Ara que tenim aquestes temperatures tan elevades, va bé recordar com estaven les muntanyes al mes de març, quan va nevar. Mirant aquesta imatge, per un moment estem una mica més fresquets.
dijous, d’agost 26, 2010
CALOR SOFOCANT
Avui ha fet calor, bé millor dit ha fet moltissima calor ... per ser realista diré que queia foc, 40 graus a les 4 de la tarda, horrible ... que bufi un xic la tramuntana !!
dimarts, d’agost 24, 2010
SI MAI EN VOLS FER UN REGAL...
Que sigui una abraçada ben forta. Així em sentiré més arrelada a la vida.
Que sigui una posta de sol. Així m’adonaré de que la felicitat té molts matisos.
Que sigui un cap de setmana en una cabana de fusta. Així podré gaudir més del silenci de la Natura.
Que sigui una ploma. Així podré signar el nostre compromís.
Que sigui una passejada tota sola. Així em trobaré amb mi mateixa i tornaré nova.
Que siguin unes confidències. Així sabré com et sents i et comprendré millor.
Que sigui un bon programa, un bon llibre. Així la meva curiositat es veurà saciada
Que sigui una mirada de complicitat. Així no hauré de preguntar el que és obvi.
Que siguin unes espelmes. Així la tènue llum em farà veure-ho tot més clar.
Que sigui una explicació oportuna. Així no em capficaré innecessariament.
Que sigui un coixí (o dos). Així em reafirmaré en lo tendre que pot ser la vida.
Que sigui una trucada. Així sabré que sempre estàs quan més ho necessito.
Que sigui una imatge feta per tu només per a mi. Així sabré que has observat el món com ho faria jo.
Que sigui escoltar-me sense haver de dir res. Així sentiré que t’importa el que et dic i et poses en el meu lloc.
Que sigui un viatge sorpresa. Així comprovaré que no sempre s’ha de planificar tot.
Que sigui una manteta de sofà. Així sentiré el caliu de tornar a la meva acollidora llar.
Que sigui sortir al camp desprès d’un xàfec. Així els meus pulmons s’ompliran de vida.
Que sigui un raconet en el qual poder escriure tranquil•lament. Així sortirà lo millor de mi mateixa.
Que sigui un oli d’ametlles. Així no m’oblidaré del que és tenir la pell fina.
Que sigui una nit freda observant les estrelles. Així sabré quina és la que guia la meva vida.
Que sigui conèixer altres realitats. Així em farà ser més conscient del que puc fer pels demès.
Que sigui un despertar molt dolç. Així assaboriré la vida tal com ve.
Que sigui un joc nou que em faci pensar. Així comprovaré que hi ha moltes maneres d’aprendre.
Que sigui observar la Lluna. Així aprendré que l’amor també passa per fases.
Que sigui un bloc en blanc. Així podré començar, a escriure, la vida de nou.
Que sigui una discussió a temps. Així no me’n aniré a dormir derrotada.
Que sigui una planteta, una flor. Així tindré cura d’un trosset de Terra.
Que sigui mirar com passen els núvols. Així esbrinaré quan s’apropa la tempesta.
Que sigui ser tu mateix. Així sabré que vols compartir la vida amb mi.
Que sigui una posta de sol. Així m’adonaré de que la felicitat té molts matisos.
Que sigui un cap de setmana en una cabana de fusta. Així podré gaudir més del silenci de la Natura.
Que sigui una ploma. Així podré signar el nostre compromís.
Que sigui una passejada tota sola. Així em trobaré amb mi mateixa i tornaré nova.
Que siguin unes confidències. Així sabré com et sents i et comprendré millor.
Que sigui un bon programa, un bon llibre. Així la meva curiositat es veurà saciada
Que sigui una mirada de complicitat. Així no hauré de preguntar el que és obvi.
Que siguin unes espelmes. Així la tènue llum em farà veure-ho tot més clar.
Que sigui una explicació oportuna. Així no em capficaré innecessariament.
Que sigui un coixí (o dos). Així em reafirmaré en lo tendre que pot ser la vida.
Que sigui una trucada. Així sabré que sempre estàs quan més ho necessito.
Que sigui una imatge feta per tu només per a mi. Així sabré que has observat el món com ho faria jo.
Que sigui escoltar-me sense haver de dir res. Així sentiré que t’importa el que et dic i et poses en el meu lloc.
Que sigui un viatge sorpresa. Així comprovaré que no sempre s’ha de planificar tot.
Que sigui una manteta de sofà. Així sentiré el caliu de tornar a la meva acollidora llar.
Que sigui sortir al camp desprès d’un xàfec. Així els meus pulmons s’ompliran de vida.
Que sigui un raconet en el qual poder escriure tranquil•lament. Així sortirà lo millor de mi mateixa.
Que sigui un oli d’ametlles. Així no m’oblidaré del que és tenir la pell fina.
Que sigui una nit freda observant les estrelles. Així sabré quina és la que guia la meva vida.
Que sigui conèixer altres realitats. Així em farà ser més conscient del que puc fer pels demès.
Que sigui un despertar molt dolç. Així assaboriré la vida tal com ve.
Que sigui un joc nou que em faci pensar. Així comprovaré que hi ha moltes maneres d’aprendre.
Que sigui observar la Lluna. Així aprendré que l’amor també passa per fases.
Que sigui un bloc en blanc. Així podré començar, a escriure, la vida de nou.
Que sigui una discussió a temps. Així no me’n aniré a dormir derrotada.
Que sigui una planteta, una flor. Així tindré cura d’un trosset de Terra.
Que sigui mirar com passen els núvols. Així esbrinaré quan s’apropa la tempesta.
Que sigui ser tu mateix. Així sabré que vols compartir la vida amb mi.
PAPELLONES AL ESTÓMAC
Jo mai he menjat papallones. I molt menys, he menjat papallones i aquestes han arribat senceres al meu estómac i han pogut continuar volant. I fer-me pessigolles.
Jo mai he estat als núvols. No en el sentit de poder fer una becaineta en ells, de poder contemplar la terra des d’allà dalt. Com a molt, he volat en avió. I un cop, vam fer una excursió muntanya amunt, tant amunt que els núvols ens van envoltar per un moment. I llavors, sí. Vam tenir la sensació de que estàvem als núvols.
Però,...jo he tingut la sensació de tenir papallones a l’estómac i d’estar als núvols. Com pot ser això?....
Jo mai he estat als núvols. No en el sentit de poder fer una becaineta en ells, de poder contemplar la terra des d’allà dalt. Com a molt, he volat en avió. I un cop, vam fer una excursió muntanya amunt, tant amunt que els núvols ens van envoltar per un moment. I llavors, sí. Vam tenir la sensació de que estàvem als núvols.
Però,...jo he tingut la sensació de tenir papallones a l’estómac i d’estar als núvols. Com pot ser això?....
Però a vegades pot passar (sol pasar ) que amb el temps les papellones s'en vagin i es converteixen amb estima, amb admiració,..,sentir-te orgullós de la persona que tens al teu costat i que comparteixes la teva vida.... i això es tant o més important que la sensació de pasigolles...
diumenge, d’agost 15, 2010
divendres, d’agost 13, 2010
PLUJA D'AGOST, BONA PELS HORTS
Els ruixats d'aquest mes serviran per regar en una època de plena efervescència de l'horta. També es diu, " Quan l'agost plora, la verdura és bona "
I parlant de pluges, quin xàfecs que van caure ahir en molt de llocs.
Es van netejar els carrers. es van regar els horts, les flors dels balcons i també sé d'algú que va arribar a l'oficina mullada de peus ... bé és el que diem mai plou al gust de tots, però com convé que plogui no ens queixarem ... i després de la pluja ha arribat la tramuntana i un bon sol.
I parlant de pluges, quin xàfecs que van caure ahir en molt de llocs.
Es van netejar els carrers. es van regar els horts, les flors dels balcons i també sé d'algú que va arribar a l'oficina mullada de peus ... bé és el que diem mai plou al gust de tots, però com convé que plogui no ens queixarem ... i després de la pluja ha arribat la tramuntana i un bon sol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)