
Jo mai he menjat papallones. I molt menys, he menjat papallones i aquestes han arribat senceres al meu estómac i han pogut continuar volant. I fer-me pessigolles.
Jo mai he estat als núvols. No en el sentit de poder fer una becaineta en ells, de poder contemplar la terra des d’allà dalt. Com a molt, he volat en avió. I un cop, vam fer una excursió muntanya amunt, tant amunt que els núvols ens van envoltar per un moment. I llavors, sí. Vam tenir la sensació de que estàvem als núvols.
Però,...jo he tingut la sensació de tenir papallones a l’estómac i d’estar als núvols. Com pot ser això?....
Jo mai he estat als núvols. No en el sentit de poder fer una becaineta en ells, de poder contemplar la terra des d’allà dalt. Com a molt, he volat en avió. I un cop, vam fer una excursió muntanya amunt, tant amunt que els núvols ens van envoltar per un moment. I llavors, sí. Vam tenir la sensació de que estàvem als núvols.
Però,...jo he tingut la sensació de tenir papallones a l’estómac i d’estar als núvols. Com pot ser això?....
Però a vegades pot passar (sol pasar ) que amb el temps les papellones s'en vagin i es converteixen amb estima, amb admiració,..,sentir-te orgullós de la persona que tens al teu costat i que comparteixes la teva vida.... i això es tant o més important que la sensació de pasigolles...






