SUMMER...FANTASTICO !!

I COM CADA ANY...L SPOT D ESTIU.... FANTÀSTIC !!

QUINA HORA ÉS ?

L'hora en català té els seus matisos

    

ESCOLTANT ELS AVIS

Són temps de crispació..., crispació política i mediàtica; però arriba un punt que molta gent accepta com a pròpia la visió catastrofista i poc esperançadora que ens traslladen el polítics i els canals mediàtics.

Molta gent, podria veure les coses diferents si escoltessin LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA, potser així sabriem valorar, tot el que tenim, perquè només aquell que no ha tingut els hi pot fer apreciar.

Animo a tothom a passar alguna tarda amb el seu avi/a ;

Són grans narradors, pausats i persones que a nivell històric, social i personal les han vist de tots colors... apassionats explicant totes les seves vivències... que tant ens poden ajudar a nosaltres.

Així que ja sabeu dediqueu estones a escoltar-los,

els farem contents i apendrem quantitat de coses.

FRED I DIVERSIÓ

L´últim cap de setmana de febrer ens ha portat...

El segon Festival de Circ de Figueres.

Un espactacle fabulós om els xinesos i els russos van ser el guanyadors de l ´elefant d ´or de disseny dalínia.

I moltes nevades i

les pistes a punt per anar a esquiar.

BASTA !!

¿Hasta cuando nos dejaremos gobernar por  ladrones y estafadores?

 No tienen verguenza.

La mitad de los españoles esta sin trabajo y en una situación critica. La crisis  esta afectando a todo el pueblo. La sanidad y la educación están bajo mínimos.

Y los que nos gobiernan a parte de hablar mucho y de no solucionar nada, nos roban y encima tienen la desfachatez de decir que ellos no han actuado así.

¿ Esto es lo que queremos que sigan haciendo con nuestros impuestos?

Se culpan unos a otros, cuando la verdad es que todos están en el mismo saco lleno

de corrupción.

Y mientras el pueblo sigue quejándose...sin otra solución que aguantar.

Así no podemos continuar.

Hay que poner fin a esta epidemia de políticos.

EN CONTRA DEL MALTRATO ANIMAL

Esta foto marca el final de la carrera de Álvaro Múnera como torero matador. El muchacho se desplomó lleno de remordimiento en la mitad de la corrida cuando se dio cuenta de que el toro se negaba a pelear por su vida. Álvaro se ha convertido en un adversario ávido de las corridas de toros. Múnera recuerda ese momento:.. " Y de repente, miré el toro... Tenía la inocencia que todos los animales tienen en sus ojos, y él me miró, sintiendo dentro de mi un; ¿Porqué? Era como un grito por la justicia en el fondo de mí, y sentí (mirada arriba). Yo lo describiría como como una conexión, porque si uno confiesa, y espera que sea perdonado... (silencio, lagrimas contenidas) "Me sentí como la peor mierda en la tierra"... Esta foto muestra el colapso de Torero Álvaro Múnera, al darse cuenta de en medio de su última pelea de la injusticia para el animal. A partir de ese día en adelante se convirtió en un gran opositor de las corridas de toros. ...

Esta persona si que se merece un oleee!!

TEMPS DE CASTANYES I COLORS DE TARDOR

De moment està siguent un mes d'octubre molt sec ( diuent que el cap de setmana ens visitaràn les pluges) i amb pocs Bolets, però sempre fructífer amb llavors com les castanyes, la faja, els aglans, les nous, les cireres d'arboç i l'espectacle visual dels colors que la tardor ens ofereix.

A LA MEVA MARE

Ahir va fer 10 anys que ens va deixar,i no ha passat cap dia que no l'hagi recordat.

Mare, a tot arreu on anava
carregava el nostre somni,
com una lluna eclipsada
que esperava la teva llum.
Davallaven els anys
i el meu fill creixia,
jo lentament madurava
i en tu s’estenia, luctuosa, la vellesa,
i totes les nostres trobades
per mi eren esperança de claror.
La teva flama brilla, avui,
lluny dels meus astres,
i s’esmicola el somni,
i jo miro endarrere
com rodola la lluna,
esquerdada, atordida,
pel pedregar que plora.

COM HA CANVIAT FIGUERES

La foto és de fa molts anys. L'única cosa que segueix sent el mateix són les cases de la dreta i el castell a la part inferior de la imatge. La resta s'ha ompler de cases.

Aquesta àrea és on visc i encara que òbviament no recordo quan va era així (certament no havia nascut), no deixa de teneir el seu encant i es pot comprovar com era abans els canvis que ha patit quan creix una ciutat.

CALOR, POCA PLUJA I MOLTS FOCS

La foto ens ho resumeix... Aquest estiu  la peninsula a cremat de tots costats.

A LES 5,40 H DEL MATI

Avui us penjo una imatge que ha s'ha publicat a una xarxa sociAL i francament no té desperdici..una maravella

"La claror del sol avança per el Mediterrà apagant les llums dels seus fars des de Alexandria fins al Cap de Creus "

DUES GENERACIONS

L'avi de 80 i el net de 18

Entre tos dos sumen 98 anys, i es porten una diferència de 62.

Són la generació gran i adolecent de la familia.

SENSACIONS DEL EMPORDÀ

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

POBLES BUITS

En diferents èpoques de l’any, el mateix paisatge pot canviar de cap a peus. Quan els sembrats despunten i van creixent, sembla una catifa verda d’un país plujós, i algun any a l’hivern hi ha una manta blanca d’un pam de gruix, semblant a un país dels Pirineus. La poca població que hi viu és gran, cases on hi viu una sola persona, bàsicament gran, i els mesos més crus de l’hivern marxen i passen aquest període vivint amb algun fill, generalment a ciutats o capitals de comarca on s’hi ha implantat la descendència. Cap al bon temps tornen a instal·lar-se a la seva casa pairal de sempre, anant passant els anys i vivint una mica dels records i esdeveniments haguts al llarg dels anys.




Les poblacions d’aquest món rural van despoblant-se des de fa dècades. Avui, un pagès amb la maquinària pot portar bona part del terme i viure distant del poble.

Aquests pobles estan deshabitats i despoblats, fins al punt que hi ha poblacions fantasmes. Hi ha èpoques de l’any que es pot passar de punta a punta d’alguna població i no trobar a ningú. Carrers desèrtics... no es veure ni una ànima pel carrer...


I mentre segueix la tranquil · litat en aquests racons, en les ciutats segueixen amb l'estrès de soroll que es viu dia a dia.

UN HIMME PATRIÒTIC

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol.


Déu va passar-hi en primavera,

i tot cantava al seu pas.

Canta la terra encara entera,

i canta que cantaràs.


Canta l'ocell, lo riu, la planta,

canten la lluna i el sol.

I tot treballant la dona canta,

i canta al peu del bressol.


I canta a dintre de la terra

el passat ja mai passat,

i jorns i nits, de serra en serra,

com tot canta al Montserrat.


Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol.

LA FLAMA DEL CANIGÓ

Com a continuació d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nordcatalà Francesc Pujades, des de l'any 1966, gent del món excursionista i catalanista baixen l'anomenada Flama del Canigó des del cim d'aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.

La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquesta nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

PORTERO EN CASA, UN OFICIO EN DECLIVE

En la década de los 60 era imprescindible; hoy, es casi excepcional. El oficio de portero es desplazado por las nuevas tecnologías (cámaras de vigilancia y dispositivos automáticos), las contratas de limpieza y mantenimiento y la aparición de figuras como los conserjes o bedeles. En teoría, brindan una asistencia similar, aunque con matices. La dedicación de los porteros es casi exclusiva, mientras que los servicios actuales se rigen por turnos, en general, más reducidos. Éste es el principal inconveniente y, a su vez, la explicación del declive de esta figura. Buena parte de los vecinos no están dispuestos a afrontar el gasto que conlleva un portero: sueldo, alta en la Seguridad Social y una vivienda en el bloque. Por ello, con el paso de los años, han tendido a desaparecer de las comunidades pequeñas y medianas, mientras que todavía hoy son un sello de distinción propio de los inmuebles con propietarios de alto poder adquisitivo, además de un valor añadido y un reclamo para vender o alquilar un piso.

UNA COSTA QUE NO S' ESBRAVA

Aquest setembre s'acaba l'any commemoratiu del centenari de la Costa Brava. Un centenari que s'ha pogut celebrar gràcies a l'invent de Ferran Agulló el 1908 quan, des de prop de Sant Feliu de Guíxols va llançar al món, les dues paraules convertides en pura màgia que fa efecre arreu: " Costa Brava "

I es que ens n'hem d'alegrar perquè la Costa Brava encara no s'esbrava.

EL MES DE LA VEREMA

El predomini del sol és idoni per a la verema que, en molts indrets, es produeix en
aquesta època. Els grans has d'estar secs, sense pluja ni rosada, perquè es puguin recol.lectar amb seguretat. La presència d'aigua pot afectar la qualitat del most.
A més les precipitacions en aquesta etapa de la maduració, fan que disminueixi el grau alcohòlic del futur vi.
Per aixó hi ha les dites que fan referència a lo que he explicat.

" setembre molt humit, molt vi, però aigualit "
" setembre assolellat, bon vi assegurat "

UN DIA DE SOL I VENT

Avui ha tocat anar a donar una volta al castell i contemplar el meravellós paisatge del Empordà.
La vista des de allà es espectacular, podem contemplar el mar des de la badia de Roses fins l’Escala, les muntanyes de l´ Albera al fons ens acompanyant durant tot el trajecte i un cel net i clar que ha deixat la tramuntana que està fent.