UN CATALÀ A VALÈNCIA

THE LION KING

Recordant una fabulosa pel·lícula en la qual a part de gaudir petits i grans, ens dóna una lliçó per a la vida.

Ens ensenya el valor de l'amistat, a no rendir-nos mai encara que les coses no siguin fàcils i al fet que la veritat al final sempre surt a la llum i triomfa.

Malgrat que està basada en una tregèdia , té moments tendres, emotius, tristos i divertits; tot això fa que no hem d'oblidar mai d'on venim i  qui som.

És una de les pel·lícules d'animació que més m'han agradat i encara que la filosofia del " hakuna matata ",  costi portar-ho a la pràctica, és un bon consell, que hauríem de tenir en compte perquè les preocupacions que van sorgint al llarg de la vida no ens espatllin el dia a dia.

FIGUERES EN BLANC I NEGRE

Anys 1950-60.

La meva ciutat en una altra època, però l'essència de la vila no ha canviat molt.

3 EUROS

 Avui el títol del blog ho he posat amb la moneda actual perquè els joves que han pujat amb aquesta moneda si els parles de pessetes els sona a xinès.

Però els que tenim de la trentena cap amunt; tot sovint pensem i traduïm el valor de les coses amb pessetes.

I que us puc dir d'aquest tros de paper amb Rosalia de Castro a la part davantera. A mi aquesta escriptora estampada en el bitllet sempre em va fer pensar que era com una mare que estava controlant en que ens gastavem el  "quini ".

I és que en la meva infància era difícil d'aconseguir i quan et donaven un d'aquests se't obrien els ulls com dos  taronges. En aquella època era molts diners i aquest bitllet blavos donava per a molt.

Encara recordo el meu primer " quini "; qui m'ho va donar i el que vaig comprar amb ell: els meus primers i únics patins i les fabuloses tardes dels dissabtes que passava amb ells.

I pensant amb això també recordo les primeres caigudes...però això ho deixarem per a un altre dia.

I com els temps canvien i els preus també ara agafaré 3 euros i aniré a comprar el pa i poca cosa més

                                                      

                                                       
       

.

A LA MEVA MARE

Ahir va fer 10 anys que ens va deixar,i no ha passat cap dia que no l'hagi recordat.

Mare, a tot arreu on anava
carregava el nostre somni,
com una lluna eclipsada
que esperava la teva llum.
Davallaven els anys
i el meu fill creixia,
jo lentament madurava
i en tu s’estenia, luctuosa, la vellesa,
i totes les nostres trobades
per mi eren esperança de claror.
La teva flama brilla, avui,
lluny dels meus astres,
i s’esmicola el somni,
i jo miro endarrere
com rodola la lluna,
esquerdada, atordida,
pel pedregar que plora.

COM HA CANVIAT FIGUERES

La foto és de fa molts anys. L'única cosa que segueix sent el mateix són les cases de la dreta i el castell a la part inferior de la imatge. La resta s'ha ompler de cases.

Aquesta àrea és on visc i encara que òbviament no recordo quan va era així (certament no havia nascut), no deixa de teneir el seu encant i es pot comprovar com era abans els canvis que ha patit quan creix una ciutat.

NEU A VORA MAR

Imatges per el record ara que estem a l'estiu

A punt d'estrenar la temporada de platja, i perdrem al meu raconet d'estiu us penjo unes fotus de fa dos anys enrera quan va nevar i Colera es va vestir de blanc.

L ' AVE DEL SEGLE PASSAT

Aquest dissabte, 12 de novembre, i de manera provisional, ha tornat a funcionar un tren de vapor entre les estacions de Figueres i Portbou.
El proper estiu ja es podran realitzar rutes regulars amb vagons de fusta de fins a 60 places cada un i una màquina de vapor del 1877.

El trajecte tindrà una durada d'1 hora aproximadament, fent les parades a totes les estacions o baixadors que hi ha en aquesta línia.

A causa de la poca velocitat que mantindrà el comboi durant el viatge, es podrà gaudir dels paisatges meravellosos que té aquesta part de la Costa Brava.


Per les noves generacions, aquest tren és una cosa nova, ja que mai l'havien vist en circulació. En canvi per als avis que han arribat als seus vuitanta anys, aquesta màquina de vapor amb el seu negre i espès fum, els porta molts records de dècades passades.

1991-2011

Ja han passat deu anys.

Un dia com avui, que mentres en la meva comunitat autònoma celebràvem la nostra diada, es produiria el major atemptat a la història dels EUA.
Imatges i records que sempre tindrem present en les nostres ments. Imatges que ens segueixen impactant, malgrat el temps transcorregut. Imatges que a tots ens van fer replantejar si estàvem tan segurs dels atacs terroristes com ens feien creure des dels alts comandaments.
Un trist record que cada any en aquesta data tots tenim present

ANYS 60-70

Tots els que vam néixer en els anys 60 i 70 recordarem aquestes imatges que penjo al bloc.
Els nostres primers xiclets, les nostres primeres begudes refrescants, els nostres primers còmics, i com no la moneda d'aquells temps, la pesseta, anomenada també "la rubia"
Imatges i temps passats que recordem i els quals quan ens vénen a la memòria ens fan sentir una mica nens encara.

COLANDOME EN UNA FIESTA

No me invitó, pero yo fui

tras la esquina espero el momento

en que no me miren y meterme dentro



Era mi oportunidad

unos entran, otros van saliendo

y entre el barullo yo me cuelo dentro



Allí me colé y en tu fiesta me planté

Coca-cola para todos y algo de comer

mucha niña mona pero ninguna sola

luces de colores, lo pasaré bien



Yo me preguntaba ¿Quién me la puede presentar?

yo me preguntaba ¿Qué es lo que le voy a contar?



La vi pasar y me escondí

con su traje transparente

iba provocando a la gente

Ella me vio y se acercó

el flechazo fue instantáneo

y cayó entre mis brazos



Allí me colé y en tu fiesta me planté

Coca-cola para todos y algo de comer

mucha niña mona pero ninguna sola

luces de colores, lo pasaré bien

D'AQUI DOS DIES 17 !!

Avui mirant fotos he trobat aquesta del noiet de la casa, quan tenia 17 mesos ... i d'aquí dos dies es tornarà a repetir la xifra dels 17, però en aquesta ocasió canviarem els mesos per anys.

Que gran t'has fet i que de pressa ha passat

ENTRE OLAS AL 2006

PER SEMPRE

value="http://www.youtube.com/v/rsvVzAn_qlI&hl=es_ES&fs=1&">

Yo, no necesito conversar
porque adivino que ya sabes como soy
tu me has conocido siempre.

Tu, cuando me miras puedes ver
dentro de mi lo que ni yo puedo entender
yo te he conocido siempre.

Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amics per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre

I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre


Ven, nos queda tanto por vivir,
buenos momentos que podemos compartir
ya solo se vivir contigo.

Se que como un día partirás
pero también se que jamás olvidarás
la amistad que nos ha unido.

Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amics per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre

I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre

Ven, nos queda tanto por vivir,
buenos momentos que podamos compartir
ya solo se vivir contigo.

Se que como un día partirás
pero también se que jamás olvidarás
la amistad que nos ha unido.

Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amics per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre

I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
Amigos para siempre
Yo, no necesito conversar
Amigos para siempre
Porque ya sabes como soy
Amigos para siempre
Yo solo ses vivir contigo
Amigos para siempre

MARE I FILL

Recordant el viatge a Madrid , ja fa 2 anys !!

DEL 1999 AL 2009

Si retrocedim en el temps un deu anys enrere, estaven a punt no només de canviar d'any, sinó de entrar al nou mil.leni, al nou segle..., i com el dies,mesos i anys passa'n tant ràpid,ja ha passat la primera dècada del nou segle i d'aquí unes poques hores entrarem en el nou any, el 2010.
Ara estava pensant, en els darrers 10 anys que deixem enrere. Fer un resum de una dècada es bastant complicat, han passat moltíssimes coses, tant en lo personal com en lo general. Unes bones, les altres no tant bones, i unes quantes de dolentes ( que millors no haguessin passat ), però que n s'hi poden fer res passen i es així, s'han d'acceptar.
Lo primer que em ve al cap, en un recordatori ràpid d'aquests darrers anys, es quan varem canviar la moneda i va entrar el Euro, tot un canvi en lo econòmic i en lo social, va costar pensar en euros, bé encara per segons per que encara pensem en pessetes, al menys els de la meva generació. Un altre moment impactant i molt trist a recorda, i que tot el mon va ésser testimoni d'aquell horror, van ésser els atemptats terroristes a gran escala,que es van produir a les torres bessones a Amèrica i els
dels trens a Espanya. Però si jo hagués de resumir dues coses personals d'aquesta dècada que m'han passat serien, sens dubte, el pogué anar veient com el meu noiet va creixent i es fa un home de profit, i com a record trist, molt trist, la pèrdua de la meva mare, la qual ens va deixar i sempre la tinc present.

Tal com deia records bons i no tant bons, però que han quedat escrits en l història de la primera dècada del nou segle.

QUIN MAL " ROLLO "

Avui en la entrada del blog retrocedirem fins els anys 70, i faré un homenatge al
mitic paper higiènic de El Elefante , us en recordeu ? el que ens venia a dins d’un paper de "celofan " S’assemblava més a un sistema de tortura que a un mètode de higiènic.

Era de color marro, ideal per dissimular el que allà dipositaven. Tenia dues cares ben diferenciades, una brillant i l’altre que s’assemblava al paper "de lija ".

Amb el temps es va modernitzar per pogué competir amb les altre marques, va
cambiar de color i de textura, però era un invent que tenia els dies comptats.

Encara que per la higiene no fos el millor, era perfecte per escriure la llista de la compra, dibuixar mapes del tresor per el seu aspecte de pergamí, ... inclòs obres literàries, per exemple El Lute, a la preso va escriure les seves memories en aquest suport.

Avui en dia es un objecte de col•leccionistes i el seu preu està entre els 10 i 30 euros " el rollo ".

11-M

En recuerdo de aquel
fatídico día, en recuerdo a las victimas, a sus familias, y a la consternación , tristeza e impotencia que nos dejo a todos.

En record d’aquell fatídic dia, en record a les víctimes, a les seves famílies, i a la consternació, tristesa e impotència que en va deixar a tots.

DIUMENGE A LA NEU

VALL DE NÚRIA
( 15-02-2009 )

RESUM D’UNES HORES A LA NEU:

* Arribada amb el cremallera..... sortir del últim túnel, i veure la Vall de Núria amb una manta de neu i glaç que la cobreix.... un plaer per els ulls !!
*Paisatge fabulós.... muntanyes blanques, neu brillant quan i tocava el sol.... espectacular !!
*Temperatures baixes ..... fred, sobre tot quan arrencava el vent,.... guants, caputxa, anorac, i ens rèiem de la fred !!
* Pujada al pic de l ‘Àliga, amb telecabina, i veure el santuari de Núria, quan et vas enlairant, realment una vista espectacular, amb les muntanyes al costat nevades.... preciós.!!
* Passejada per la neu.... enfonsant les botes a la manta blanca que teníem sota els peus... divertit i cansat al mateix temps !!
*Relliscada al glaç...... i cop de cul a terra, no vaig esser la única, algú em va volgué imitar...., divertit molt divertit, un bon tip de riure !!
* Un bon dinar..... sopa de pastor, calentona i boníssima i copeta de vi per treure la fred !!.

Cap de setmana, per tornar a repetir, sens cap dubte.

1956

Avui faré referència a un fet que va tenir lloc, a l’any 1956. Molts dels que llegiu el meu blog no havíeu nascut, però segur que ho heu sentit explicar per els avis o pares de casa vostre.
1956 es coneix a les comarques gironines com “ l’any que la fred va matar les oliveres”.
Per el dia de la Candelera del 1956 s’iniciava una onada d’aire fred sense precedents a les nostres contrades. Es tractava de la irrupció d’una massa freda procedent de Sibèria que va formar una important borrasca entre les Illes Balears i Itàlia i que generava forts vents de component nord.
A Catalunya les temperatures van descendir de forma dràstica en aquelles dates. En aquest episodi trobem el valor més baix mai enregistrat en el nostre país, s’arriba als
-32 ºC al Pallars Jussà. A Banyoles assoleixen els 13 graus negatius, fins i tot es va glaçar l’estany. A Barcelona, - 7ºC !!.
Els descens tèrmic acompanyat dels forts vents ocasionà la mort de milers d’arbres i una greu crisis en l’agricultura de l’època.
Així que recordant la famosa fred del 56, ens donem compte que el febrer és un mes de caràcter. Semblaria que en ser el darrer mes de l ’hivern ja haurien de començar a minvar les condicions extremes, però sovint hi ha sorpreses.

( foto any 1956)