En diferents èpoques de l’any, el mateix paisatge pot canviar de cap a peus. Quan els sembrats despunten i van creixent, sembla una catifa verda d’un país plujós, i algun any a l’hivern hi ha una manta blanca d’un pam de gruix, semblant a un país dels Pirineus. La poca població que hi viu és gran, cases on hi viu una sola persona, bàsicament gran, i els mesos més crus de l’hivern marxen i passen aquest període vivint amb algun fill, generalment a ciutats o capitals de comarca on s’hi ha implantat la descendència. Cap al bon temps tornen a instal·lar-se a la seva casa pairal de sempre, anant passant els anys i vivint una mica dels records i esdeveniments haguts al llarg dels anys.

Les poblacions d’aquest món rural van despoblant-se des de fa dècades. Avui, un pagès amb la maquinària pot portar bona part del terme i viure distant del poble.
Aquests pobles estan deshabitats i despoblats, fins al punt que hi ha poblacions fantasmes. Hi ha èpoques de l’any que es pot passar de punta a punta d’alguna població i no trobar a ningú. Carrers desèrtics... no es veure ni una ànima pel carrer...
I mentre segueix la tranquil · litat en aquests racons, en les ciutats segueixen amb l'estrès de soroll que es viu dia a dia.
Les poblacions d’aquest món rural van despoblant-se des de fa dècades. Avui, un pagès amb la maquinària pot portar bona part del terme i viure distant del poble.
Aquests pobles estan deshabitats i despoblats, fins al punt que hi ha poblacions fantasmes. Hi ha èpoques de l’any que es pot passar de punta a punta d’alguna població i no trobar a ningú. Carrers desèrtics... no es veure ni una ànima pel carrer...
I mentre segueix la tranquil · litat en aquests racons, en les ciutats segueixen amb l'estrès de soroll que es viu dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada