Benvinguts al blog de Elena !!
La finalitat d 'aquest espai, creat el 3 de novembre del 2008, és compartir i donar a conèixer imatges i escrits.
Així que aquí trobareu un xic de tot.
Dessitjo que la visita virtual us agradi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesias. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesias. Mostrar tots els missatges

dimarts, de gener 27, 2015

EN UN BANCO





En un banco,
meneando aburrida mis zapatos de bruja,
yo veía al invierno entrar y salir,
flirtear con el aire y sentarse finalmente a mi lado.
(Otro -pensé- que tampoco tiene nada que hacer
esta tarde.)



Ya me iba a levantar cuando descubrí su espalda
en la ventana de enfrente.
Usted hablaba con alguien.



Y en ese mismo momento
-Ios libros, cómo no, resbalaron patosos desde la falda
hasta el suelo-

se volvió a mirarme

dimecres, de novembre 05, 2014

CANÇO DE TARDOR



Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.

diumenge, de març 16, 2014

VENT...AVUI FA VENT !!

Winds of the people carry me along Wind of the people
Winds of the people carry me along, winds of the people pull me along, they sprinkle my heart about and bring air to my throat. Oxen bow down their brows, impotent and meek, when punished: lions raise theirs and at the same time they inflict punishment with their clamorous claws. I am not from a people of oxen, I am from a people who embody ancient settlements of lions, high passes of eagles and mountain ranges of bulls bearing pride as their flag. Oxen never prospered on the barren plains of Spain. Who said they would throw a yoke round the neck of this race? Who has ever yoked or hobbled a hurricane, or who has held lightning prisoner in a cage? Asturians of bravery, Basques of reinforced stone, Valencians of joy and Castilians of soul, worked like the earth and with the grace of wings; Andalusians of lightning born amongst guitars and forged on the torrential anvils of tears; Extremadurans of rye, Galicians of rain and calm, Catalans of firmness, Aragonese of age-old caste, Murcians of dynamite planted like fruit trees, Leonese, Navarrans, masters of hunger, sweat and the axe, kings of the mines, lords of labour, men who, amongst the roots, like valiant roots yourselves, go from life to death, from nothing to nothing: there are people who, like weeds, want to put a yoke on you, a yoke which you must leave broken across their backs. Twilight of the oxen dawn is breaking. Oxen die clothed in humility and the smell of the stable: eagles, lions and bulls die clothed in pride, and behind them, the sky neither clouds over nor comes to an end. The death-agony of oxen has a small face, that of the male animal enlarges all of creation. If I die, may I die with my head held high. Dead and twenty times dead, my mouth against the wild grass, I will have my teeth clenched and my jaw resolute. Singing I await death, for there are nightingales that sing above the guns and in the midst of battles.

dimarts, d’octubre 16, 2012

TEMPESTAD






Veo a lo lejos la inmensa tempestad,

cerca, aproximándose cada vez más

a pesar de mi intempestuosa necedad

de aceptar que pronto ha de llegar.



Me encuentro envuelto en el medio de ella,

soportando sus gélidos y veloces vientos

arrasando cada uno de mis pensamientos,

sin dejarme ver con claridad más allá.



Sobre mi sus estruendosos relámpagos

se ciernen sin piedad cegando la vista,

siento la tempestad, la escucho, la vivo,

pero mi alma no logra saber donde esta.



Maldita tempestad que mi alma abraza

envolviéndome y sin saber si calmará,

aunque lucho sin parar ni retroceder,

me pregunto ¿cuánto durará ?



dimarts, d’octubre 02, 2012

NUBES








Nubes azules, grises, blancas...

nubes de algodón, dulces, suaves...

nubes que se deslizan lentamente...

nubes que traen y llevan recuerdos...





diumenge, de setembre 16, 2012

A LA MEVA MARE

Ahir va fer 10 anys que ens va deixar,i no ha passat cap dia que no l'hagi recordat.
Mare, a tot arreu on anava
carregava el nostre somni,
com una lluna eclipsada
que esperava la teva llum.
Davallaven els anys
i el meu fill creixia,
jo lentament madurava
i en tu s’estenia, luctuosa, la vellesa,
i totes les nostres trobades
per mi eren esperança de claror.
La teva flama brilla, avui,
lluny dels meus astres,
i s’esmicola el somni,
i jo miro endarrere
com rodola la lluna,
esquerdada, atordida,
pel pedregar que plora.

dimarts, de juny 19, 2012

QUIEN ...

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
rayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su
vestimenta
o bien no conversa con quien no
conoce.
Muere lentamente
quien evita una pasión y su remolino
de emociones,
justamente estas que regresan el brillo
a los ojos y restauran los corazones
destrozados.
Muere lentamente
quien no gira el volante cuando está infeliz
con su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir
detrás de un sueño
quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida,
huir de los consejos sensatos...
¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
Hazlo hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!







dilluns, d’abril 23, 2012

ESTAMPES DE LA DIADA




Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.


La rosa li ha contat gràcies i penes
 i ell se l'estima fins qui sap a on i
 amb ella té més sang a dins les venes
       per plantar cara a tots els dracs del món.



Un llibre obert és un cervell que parla;



                                      tancat, un amic que espera;


                                    oblidat, una ànima que perdona;


                                      destruït, un cor que plora.



diumenge, de febrer 19, 2012

AMAR

El poema normal dice así.....

Si amas a alguien, déjalo ir
Si regresa, es tuyo.
Si no regresa, nunca lo fue.

DEL PESIMISTA:
Si amas a alguien, déjalo ir.
Si, como era de esperarse, no vuelve,
nunca fue tuyo y, sinceramente,
ya te mandó a la mierd@!

DEL OPTIMISTA:
Si amas a alguien, déjalo ir;
y ni te preocupes que...
regresará!

DEL DESCONFIADO:
Si amas a alguien, déjalo ir;
y, si por casualidad vuelve,
pregúntale a qué volvió,
a donde mierda fue, con quien mierda estuvo,
y por qué cresta se tardó tanto.

DEL IMPACIENTE:
Si amas a alguien, déjalo ir.
Si no vuelve en las próximas dos horas,
Llámalo al celular,
anda a su casa y pregúntale
a todas las personas por él,
incluso llama a la policía y a la radio.
para que todo el mundo se ponga a buscarlo.

DEL PACIENTE:
Si amas a alguien, déjalo ir.
Si no vuelve, ponte cómodo,
y sigue esperando hasta la eternidad, que algún día regresará. .

DEL VENGATIVO:
Si amas a alguien; déjalo ir.
Si vuelve, ahora vete tú, para que sienta lo mismo el imbécil
a ver si le gusta!!.

DEL ABOGADO:
Si amas a alguien; déjalo ir.
Y busca en el Código Civil la parte que habla del abandono de hogar
por parte de un cónyuge.
Si te convienen los términos, entabla juicio y.... déjalo en la calle.

DEL POSESIVO:
Si amas a alguien, no lo dejes ir, ¡no seas IDIOTA!


DEL GOBIERNO

Si amas a alguien cóbrale impuestos.

Si no los paga, todos sus bienes son tuyos.

Si los paga, son muy bajos, cóbrale más y que demore más el trámite.


EL PSICOANALISTA:
Si amas a alguien, déjalo ir.
Si vuelve, es porque su ego es muy dominante.
Si no se quiere ir, es porque está loco.

DEL EXPERTO EN MARKETING:
Si amas a alguien, déjalo ir.
Si vuelve, es una persona leal a su marca.
Si no vuelve, es hora de hacer una acción de fidelización y retención.

DEL SONÁMBULO:
Si amas a alguien, déjalo ir.
Si vuelve, es una pesadilla.
Si no vuelve, debes estar soñando.

diumenge, de gener 15, 2012

SENSACIONS DEL EMPORDÀ




Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

dimarts, de novembre 01, 2011

NOVEMBRE RAIN



Noviembre se arrima con prisa se acerca.

Dos meses y el año se marcha.

Los años se suman la risa, las fraguas.

El dos mil onze envejece perdiendo sus ansias.



Noviembre llega y empieza el balance...


dijous, d’octubre 27, 2011

LA LLUVIA

Bruscamente la tarde se ha aclarado Porque ya cae la lluvia minuciosa. Cae o cayó. La lluvia es una cosa Que sin duda sucede en el pasado. Quien la oye caer ha recobrado El tiempo en que la suerte venturosa Le reveló una flor llamada rosa Y el curioso color del colorado. Esta lluvia que ciega los cristales Alegrará en perdidos arrabales

diumenge, de gener 30, 2011

PLUJA


La lluvia tiene un vago secreto de ternura,
algo de soñolencia resignada y amable,
una música humilde se despierta con ella
que hace vibrar el alma dormida del paisaje.

Es un besar azul que recibe la Tierra,
el mito primitivo que vuelve a realizarse.
El contacto ya frío de cielo y tierra viejos
con una mansedumbre de atardecer constante.


diumenge, de gener 02, 2011

DOS




Algunas veces encuentras en la vida
una amistad especial:
ese alguien que al entrar en tu vida
la cambia por completo.
Ese alguien que te hace reir sin cesar;
ese alguien que te hace creer que en el mundo
existen realmente cosas buenas.
Ese alguien que te convence
de que hay una puerta lista
para que tú la abras.
Esa es una amistad eterna...
.
Si te alejas,
tu amistad eterna te sigue.
Si pierdes el camino,
tu amistad eterna te guía y te alegra.
Tu amistad eterna te lleva de la mano
y te dice que todo va a salir bien.

Si tú encuentras tal amistad
te sientes feliz y lleno de gozo
porque no tienes nada de qué preocuparte.
Tienes una amistad para toda la vida,
ya que una amistad eterna no tiene fin.




dimarts, de novembre 16, 2010

Primer dia amb el Canigó nevat!



Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.
Formen son càlzer (calze) escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla.
Jacint Verdaguer, Canigó (poèma) (p. 27-28)

dijous, de juny 24, 2010


Vespra de Sant Joan,
un rebombori gran:
se sent el tabalet,
la dolçaina i gent
que alegre s'afanya,
a tall de comparsa,
formant desfilada
feliç i exaltada.

diumenge, d’abril 04, 2010

PASQUA



Una de les tradicions més arrelades i festives en un dia com avui, és celebrar la Pasqua amb la "mona", un pastís molt, molt bo amb un o més ous enmig. Per què no fer-ho també amb poesia? Doncs... el poema de Lola Casas ens ve rodó per a l'ocasió:

La mona de Pasqua
(Lola Casas)

Amb cor de pa de pessic,
de gust suau com caramel,
quan li clavo queixalada,
sembla que mastegui el cel.
Coronada amb un gran ou,
amb pollets i una gallina,
vestida de xocolata
és llaminadura fina.
Visca la mona de pàsqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans i petits
i en un no res és menjat.
Bon profit i Bona Pasqua !!

dissabte, de març 20, 2010

Avui penjo en el meu blog una poesia feta per una persona que ens va deixar fa aproximadament un mes. Aquí a casa li dèiem "l'avi més castís de Tenerife". És el meu homenatge cap a ell.

Hoy cuelgo en mi blog una poesía hecha por una persona que nos dejó hace aproximadamente un mes. Aquí en casa le decíamos "el abuelo más castizo de Tenerife". Es mi homenaje hacia él.





Ya, te has ido,

y como nave que de puerto parte

has dejado la estrella en el camino.

Tu rumbo, yo lo ignoro,

más, si te cruzas con nave

que regresa de nuevo,

a este puerto en que yo vivo,

dile siguiera la ruta que has tomado,

para así, no vivir atormentado,

y saber que algún día llegaras a tu destino.

Destino incierto, o quizás seguro

para todo aquél que a su puerto arribe,

y vivir ya puede deseando siempre:

que otra nave llegue, con un ser querido.-



Patricio Perera Espinosa

dijous, de gener 07, 2010

HIVERN, FRED I GLAÇ



Passaran a ser record
les matinades blanques,
les branques nues de l'ametller
i la grisor de les vesprades.
*
Quedarà arxivat gener
als plecs durs del fred,
fet alè que entela els vidres
per dibuixar amb el dit un mot.
*
Ens sorprendrà un dia qualsevol
la poncella blanca a un tronc,
una mosca primerenca
o el vol d'un abellerol.
*
I l'hivern serà finit
escurçant-hi cada nit
per estirar la llum del sol.
*
I l'hivern serà finit
amb l'esclat cerimoniós
de la vida a cada pas.
*

dilluns, de desembre 21, 2009

I N V I E R N O



¡Bienvenido, señor invierno!
Lo estábamos esperando,
abrigados y contentos
aún seguimos jugando.
Con su barba blanca
y su manto gris
el señor invierno
se ve muy feliz
Sopla que te sopla,
llueve que te llueve
montado en el viento
el invierno viene
Han partido muchos pájaros,
las mariposas se han ido,
las flores están dormidas
porque el invierno ha venido.
A los arbolitos
les quita el color
y el suave perfume
a la hermosa flor.
El invierno ya ha llegado
y hoy con él nos
hemos despertado.