La Castanyada, és una tradició arrelada a Catalunya tot i que durant els últims anys s’ha vist una mica desbancada per la festa de Halloween, encara que cada festa és molt diferent, La Castanyada té alguna cosa que la fa especial, potser es per la seva senzillesa o perquè des de ben petits esperaven amb ganes que arribés el dia per a menjar castanyes.
A l’Edat Mitjana la nit del 31 d’octubre tocaven les campanes de totes les parròquies i convents per a recordar així a tots els veïns la necessitat de resar pels difunts. Degut a aquesta activitat els campaners necessitaven una gran aportació energètica per a poder-se recuperar de l’esforç, i com que la castanya és el fruit que més abunda a la tardor, es recuperaven del cansament menjant castanyes amb una mica de vi blanc.
Més endavant, els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya a la tarda, i les dones feien uns pastissets petits, que avui en dia coneixem com a panellets. Quan arribava la nit, s’ajuntaven tots al voltant del foc i es menjaven els moniatos i les castanyes fetes al foc. D’aquesta manera celebraven el final de la collita de castanyes i també resaven unes oracions pels difunts.
Per als més menuts de la casa també hi havia una tradició que consistia en amagar les castanyes en algun lloc de la casa per a que a la nit, les ànimes dels que ja no hi eren els hi canviessin per panellets, ja qui diu també per codony. lL
A l’Edat Mitjana la nit del 31 d’octubre tocaven les campanes de totes les parròquies i convents per a recordar així a tots els veïns la necessitat de resar pels difunts. Degut a aquesta activitat els campaners necessitaven una gran aportació energètica per a poder-se recuperar de l’esforç, i com que la castanya és el fruit que més abunda a la tardor, es recuperaven del cansament menjant castanyes amb una mica de vi blanc.
Més endavant, els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya a la tarda, i les dones feien uns pastissets petits, que avui en dia coneixem com a panellets. Quan arribava la nit, s’ajuntaven tots al voltant del foc i es menjaven els moniatos i les castanyes fetes al foc. D’aquesta manera celebraven el final de la collita de castanyes i també resaven unes oracions pels difunts.
Per als més menuts de la casa també hi havia una tradició que consistia en amagar les castanyes en algun lloc de la casa per a que a la nit, les ànimes dels que ja no hi eren els hi canviessin per panellets, ja qui diu també per codony. lL
La figura de la castanyera, va apareixer fins a finals del segle XVIII, quan la costum de celebrar el final de la collita menjant castanyes i resant per els difunts no es va estendre i la castanya comença a ser un element del comerç i les castanyeres torraven el fruit al foc i les venien en paradetes al carrer…cosa que actualmente encara veiem per les ciutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada