NOVEMBRE S'ACOMIADA

I per donar fe que si que fa fred us deixo una fotu, que sembla una postal, de com està la Vall de Núria aquest matí... a -8 º C.
Encara que la temperatura sigui hivernal, no deixa no deixa de ser una paisatge preciós



FOC A LES LLARS

S'acaba el mes de novembre amb fred. Avui fa sol, però amb el vent la sensació de fred és major. Direm adéu al novembre prop d'un bon foc i amb unes bones torrades amb all i oli... que bones !!

.

EL CEL ENCÈS

3 EUROS

 Avui el títol del blog ho he posat amb la moneda actual perquè els joves que han pujat amb aquesta moneda si els parles de pessetes els sona a xinès.

Però els que tenim de la trentena cap amunt; tot sovint pensem i traduïm el valor de les coses amb pessetes.

I que us puc dir d'aquest tros de paper amb Rosalia de Castro a la part davantera. A mi aquesta escriptora estampada en el bitllet sempre em va fer pensar que era com una mare que estava controlant en que ens gastavem el  "quini ".

I és que en la meva infància era difícil d'aconseguir i quan et donaven un d'aquests se't obrien els ulls com dos  taronges. En aquella època era molts diners i aquest bitllet blavos donava per a molt.

Encara recordo el meu primer " quini "; qui m'ho va donar i el que vaig comprar amb ell: els meus primers i únics patins i les fabuloses tardes dels dissabtes que passava amb ells.

I pensant amb això també recordo les primeres caigudes...però això ho deixarem per a un altre dia.

I com els temps canvien i els preus també ara agafaré 3 euros i aniré a comprar el pa i poca cosa més

                                                      

                                                       
       

.

BLANC I NEGRE

Los cuidados, y no las bellas cuadras, hacen un buen caballo.



ENS ASSEIEM ?

Allà quiet, immòbil, sota el sol, sota la pluja, aguantant el vent, veient com passa la gent... el banc segueix davant de la vorera d'on jo treballo.

Un banc descolorit on  se senten els  jubilats per descansar i parlar de  coses del dia a dia.

Jo des de a dins no sento el que diuent, però els veig engrescats en una conversa que sembla que no tindrà fi.

Un descolorit banc on  els nens que surtent del col.legit  s'hi possen de peu saltant del vell banc a la vorera.

Jo des de dins els veig riure i jugar al costat de les àvies que intenten que es mengin  el berenar.

Un banc sense ulls, però que veu passar els dies, els mesos i els anys.

Un banc mut, però que si pogués parlar tindria un munt d'històries per explicar-nos.

Un banc en una vorera d un carrer empordànes on el soroll dels vehicles l'hi fa companyia tot el dia.

Un banc que durant la nit  i sota la llum de la lluna i dels estels té una

aparença misteriosa.

Un banc que segeuix allà quiet, immòbil...

HUMANITAT

Un fet val mès que tot un món de promeses