IMPOTÈNCIA

Era el diumenge 22 de juliol a l' Empordà. El dia es va despertar amb un cel clar i blau, amb un sol d'estiu i malauradament amb una forta tramuntana. A quarts de dues del migdia des de la N-II, a l'alçada de Figueres, es veia una columna espessa i marronosa de fum cap a La Jonquera. Semblava un incendi..i la tramuntana seguia bufant amb molta força. Mal senyal. Unes hores més tard el foc arrivaba a tocar a Figueres. El foc estava descontrolat i anava cremant hectàreas de terreny, paratges rurals, granges, camps, oliveres, vinyes, masos, campings...tot cremava i era impossible d'aturar. Maleïda inconsciència dels imprudents. Unes quantes hores despres una gran quantitat de pobles del Alt Empodà eran amenaçats per el foc. La olor de socarrimat era present a tot l'ambient. Unes hores després el polsim de la cendra ens recorda la tragedia i el foc continua sense control. Tant de bo mai haguessim viscut aquest infern de tants dies.

KIN MALSON

L' Alt Empordà s'ha cremat... L' Alt Empordà està fosc, gris, en silenci... DE DOL

SÍMBOL DE RUÏNA A ESPANYA

El diari nord-americà titlla les instal·lacions com "un símbol de la ruïna". Lamenta que el primer avió que arribi a l'aeroport "fantasma" sigui el de l'escultura en homenatge a Carlos Fabra Les misèries de l'aeroport de Castelló arriben als Estats Units. En un article publicat aquest dimecres al 'New York Times', el diari nord-americà rebateja les instal·lacions com 'airport nowhere' (aeroport cap enlloc) i titlla la infraestructura com "un símbol de la ruïna" i del "malbaratament" en la despesa pública que "ha enfonsat profundament Espanya" en una crisi bancària i la conseqüent recessió. El rotatiu també lamenta que el primer avió que arribi a l'aeroport "fantasma" sigui el que corona l'escultura en homenatge a Carlos Fabra, de qui recorda que la justícia l'està investigant en relació amb diversos casos de corrupció i evasió d'impostos. In Spain, a Symbol of Ruin at an Airport to NowhereBy RAPHAEL MINDER Published: July 18, 2012 Facebook Twitter Google+ E-mail Share Print Reprints MADRID — A plane has finally reached the ghost airport of Castellón, in southeastern Spain. Rather than sitting on the runway, however, the aircraft, an aluminum model, was placed this week atop a giant statue along the entrance road to the airport — another twist in the tale of a $183 million project that has become a symbol of the wasteful spending that has sunk Spain deep into a recession and a banking crisis. The statue, 79 feet tall and budgeted at $375,000, was supposed to honor Carlos Fabra, the longstanding head of Castellón’s provincial government and the driving force behind the airport project. Mr. Fabra was placed under judicial investigation this year in connection with several cases of corruption and tax evasion. He has not been charged, however, and he is not expected to appear in court before the end of the year. On Saturday, Mr. Fabra formally stepped down as the head of the provincial branch of Spain’s governing Popular Party, which he had run for 22 years. He still maintains the chairmanship of the public company that runs the airport. Even though the airport has failed to attract a single scheduled flight, Mr. Fabra has staunchly defended his project. In March 2011, when the airport was formally inaugurated, he argued that it would provide a unique opportunity to turn an airport into a tourist attraction, giving visitors full access to the runway and other areas normally kept out of bounds because of safety concerns. On Saturday, he again described the airport as “a necessary development tool” for his province. Castellón lies in the region of Valencia, which has a debt load of just under $25 billion and a credit rating that was recently downgraded to junk status. The statue was commissioned by Mr. Fabra and was built by a local sculptor, Juan Ripollés, who titled his work “The Plane Man.” Mr. Ripollés is now saying that he was forced to spend $155,000 of his own money and “empty the pockets of my children” to complete a work that, he said, ended up costing about $600,000. As part of a decade-long construction and housing boom, Spain added airports, toll roads and railway lines, often under pressure from regional politicians seeking a greater presence within the national transport network. Many of the recently built highways are now deserted, and only one-fifth of Spain’s airports made a profit last year. Mr. Fabra’s daughter, Andrea, a national lawmaker who also represents the Popular Party, sent a written apology this week to the speaker of Parliament after a defamatory outburst last Wednesday, when Prime Minister Mariano Rajoy presented an $80 billion austerity package, including cuts in unemployment benefits. Ms. Fabra later insisted that her insult was aimed not at the jobless but at the Socialist lawmakers, who later asked for her resignation.

AGUA BENDITA

MONTANYA.CAT

La ministra francesa d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia, Delphine Bato, va signar aquest divendres el canvi de la denominació oficial de la muntanya del Canigó, que en reconeix la catalanitat, i deixa enrere l'antiga denominació oficial 'Canigou'. El ministeri reconeix el Canigó com "la muntanya sagrada de Catalunya" i afegeix que això en justifica la nova denominació. Aquest reconeixement arriba amb la declaració del massís de "gran paratge", etiqueta que premia "el valor excepcional del lloc, la qualitat del manteniment i l'interès del projecte de conservació, gestió i desenvolupament". La catalanització del nom oficial i la declaració de "gran paratge" eren des de fa anys al punt de mira del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i del Consell General dels Pirineus Orientals, que van posar en marxa una campanya per a aconseguir aquestes fite

EL MEU MAR

Potse perque la meva infantesa

continui jugant a la teva platja

i amagat darrere de les canyes

dorm el meu primer amor

porto la teva llum i la teva olor

per on vulga que baixi

i amuntegats a la teva arena

guardo amor jocs i penes

jo que a la pell tinc sabor

amarg del llant etern

que a tombat a tu cent pobles

De Algeciras a Istambul

perque pintis de blau

les seves llargues nits d'hivern

a força de desventures

la teva alma es profunda i negra

els teus vespres vermells

es van acostumar als meus ulls

com el recod al cami

soc cantro i embuster

magrada el joc i el vi

tinc alma de mariner

que li fare si jo

vaig neixer al Mediterrani

vaig neixer al mediterrani

i et vas acostan i et vas acostant

despres de petonejar el meu poble

jugant amb la marea

Volverte et vas pensant en tornarte

ets igual que una dona

perfumada de brea que es troba a faltar i que es te

que es coneix i es tem

si un dia per a mi malament

vina a buscarme la parca

empeny a la mar la meva barca

Lamb un llevant tardorenc

i deixa que el temporal

deixi les ales blanques

i a mi menterreu sense duels

entre la platja i el cel

al cap de munt de una muntanya

mes alt que l'horitzo

vull tenir bona vista

el meu cos sera cami

li donaré verd als pins

i groc a la gineta

a prop del mar xk jo

vaig neixer al mediterrani

vaig neixer al mediterrani

vaig neixer al mediterrani

ESCALERAS

" Los años son como peldaños desde donde podemos ver mejor "