EN LUCKY EN UN CUADRE

Avui he tingut una sorpresa molt agradable, un regal que m'ha fet molta il.lusió ... Us explico, de fotos del meu gosset lucky, en tinc i moltes, però fins avui no tenia cap quadre d'ell. I ara ja el tinc. Bé tot es remunta a que un amic meu que demà farà la inauguració de l'exposició de les seves pintures, m'ha volgut agrair el que li hagi ajudat en la seva faceta pintor, buscant llocs per exposar les seves obres. Resulta que un dia jo esmentava que m'agradaria tenir un quadre del lucky i ell va prendre nota i aquí el resultat.
Per descomptat ha estat una sorpresa total, no em va demanar cap foto, perquè no sospités del que tramava o millor dit del que pintava. Va entrar en el meu blog, va escollir una foto de les que tinc pulicadas del Lucky i mans a l'obra. Avui m'ha explicat en quina foto es va basar per treure'l tant semblant. Quina il.lusió ens ha fet, perquè Adrià també li ha agradat molt. Ja sabem a quina paret del nostre menjador, la penjarem .
Moltes gràcies Wernher, i que continues pintant amb tota la il.lusió que poses en els teus quadres.

UN CAVALLET AL MAR

El cavallet de mar és un petit peix marí que pertanyent a la mateixa família que les agulles. El seu nom es deu al peculiar semblat que presenta el seu cap amb la dels cavalls. De fet, la característica de tenir el cap en angle recte amb la resta del cos no es dóna en cap altre gènere de peixos.
El cos dels cavallets de mar està embotit en una armadura de plaques òssies grans i rectangulars. La seva forma de nedar és molt diferent a la dels demés peixos. Adopten una posició erecta, impulsant amb la seva aleta dorsal. No tenen aleta anal, sinó una espècie de cua allargada que s'enrotlla en espiral i els permet agafar-se a tiges mari.
Hi ha de diverses mides, des del més petit Hippocampus minotaure que va ser descoberta a Austràlia i mesura 15 mm de longitud, fins l'enorme Hippocampus ingens que sobrepassa de 29 cm de longitud.
Es distribueixen globalment en ambdós tropicals i en aigües temperades, i en les zones Indus pacífiques i Atlantica-Oest. Viuen entre les algues, manglars i corals. La degradació i destrucció de seu habitat estan augmentant.
Són depredadors voracisimos. Els seus ulls, que tenen mobilitat independent entre si, els ajuden a reconèixer els petitíssims crustacis dels quals formen part del zooplàncton. Quan la presa es posa al seu abast és aspirada a través del seu musell ossi mitjançant un rapid cop del seu cap. S'empassen senceres les seves preses en no disposar de dents, i es veuen obligats a consumir grans quantitats de menjar per compensar la seva ràpida i ineficient digestió en no posseir estómac.
Com a curiositat dir que és l'únic dels gèneres d'animals on el que es queda embarassat és el mascle

SILENCIO EN LA SALA !!

En un juicio público, el juez advierte a toda la sala:
¡Silencio! Les advierto que como vuelva a oir "ABAJO EL JUEZ" les echo a todos a la calle.
¡ABAJO EL JUEZ! Se escucha de nuevo.
Y el juez exclama:
La advertencia no lo incluía a usted señor acusado.

100...

ENTRE OLAS AL 2006

AL SUPERMARKET

Apa, comencem una nova setmana, un nou dilluns. Fa un dia que enamora, explendit, caloreta de primavera. I jo començo una nova setmana amb les meves crosses, bé he deixat una, perquè és super cansat i esgotador caminar amb aquests dos pals al costat. Intentaré només agafar una, per donar suport al peu que no puc doblegar, per la fractura del dit.
Al rebost de casa no queda gairebé res, a la nevera tampoc. Fa dues setmanes que no anava al supermercat a carregar, i ara que no puc conduir (gairebé ni caminar),em trobo que necessito ajuda per tornar a omplir el rebost. Sort que sempre hi ha bons amics, que hi són quan els necessites. I avui li ha tocat al Werhner.
Apa agafo la crossa, la llista del super i ha omplir el carro que guiarà el castelloní...Ui ja toquen el timbre ... a comprar s'ha dit.
Ja he arribat del super, i tinc tota la cuina plena de bosses plenes per guardar, i la crossa per aquí al mig, que fa nosa que servei.

He de dir que anar al super lesionada tal com estic, ha estat tota una aventura, i gairebé m'atreviria a dir que divertida, encara que ara el dit del meu peu està de tot menys divertit (ja em prendré l'ibuprofèn, a veure si es calma el dolor).

Dic que ha estat divertit pels comentaris que anava dient Wernher a mesura que anàvem omplint el carro. "Caram, si que és veritat que tenies de comprar i molt". "Ui crec que necessitaríem un altre carro, perquè aquí ja no hi cap més coses". "Et vols estar quieta que ja ho aniré a buscar jo". "Recolza't al carro, no vagis a caure". "Que més falta?, treu la llista, ahh si rovellons, on són?, Que més? a cervesa, a si mira aquí està, quina agafem?, la Xibeca, la cervesa dels paletes" Ous, et fan falta ? . No no em calem, encara en tinc... a la nevera ... hem rigut i molt. També hi ha hagut moments de trepitjar-lo amb la crossa ... jajaja, sense voler .. "Ai el meu peu, a veure si ara em trenques el meu peu" ... seria sense intenció ehhh.
El cotxe ha quedat ple de bosses .., jaja, i anava dient: " doncs si que fa calor avui, dios mio quantes bosses."
I després tot el ascensor ple de bosses, no cabien ... jajaja.
I per acabar, el millor de tot, quan ha arribat a Castelló, em truca i em diu: eiii que han quedat dues bosses sota el seient que no les he vist "
"Bé no passa res, he de tornar a Figueres a vacunar la gosseta, i te les porto".
I dit i fet al cap d'una horeta, ringggggg, el timbre, i pel vídeo porter, em diuen: "Mercadona llama a su puerta" ... jajaja.
Ja tenia les bosses que faltaven aquí.
Tot plegat molt divertit, i ha vingut amb Dolors i la petita nuts, que m'ha agradat veure-les.
Bé, es pot dir que malgrat la meva mala sort, hem tret uns moments divertits, que és del que es tracta.
Vaig ha deixar la crossa aparcada per aquí, i començar a guardar tota la compra ...
...Ja tinc el rebost ple, i la nevera també.

GOS FERIT A L' HOSPITAL

Un inusual pacient va aparèixer davant la vista dels metges de l'Hospital Regional de Sant Joan a Nou Mèxic. Quan es va obrir la porta automàtica de la sala d'emergència va entrar un gos que tenia una ferida punxant en una pota i alguns rapes al musell.
Increïblement el gos va ser reconegut pels seus veritables amos quan va aparèixer en els mitjans. Scottie va ser traslladat de l'hospital a un refugi per a animals perduts on el van allotjar i li van curar les ferides (cap de vida o mort). Randy Jukes explicar que el seu gos va estar perdut diversos dies.
El propietari, que havia posat avisos per el carrer per trobar el seu gos, no havia rebut cap notícia. No obstant això un matí es va asseure a esmorzar, va obrir el diari i el va veure en primera plana.

Bé el que he publicat avui, no deixa de ser una anècdota curiosa i al mateix temps real ... tan real com que jo estic com el gosset de la imatge, amb crosses i el dit del peu trencat ... això per mi ja no és una anectoda curiosa, sinó més aviat molta mala sort o "mala pata" com se sol dir.