OLOR A SETMANA SANTA

Avui fa un dia esplèndid. Els núvols dels darrers dies han desaparegut i han deixat un sol que llueix amb tota la seva força, encara que el poc aire que fa és fresquet.
I és que l'olor de la recent estrenada primavera es barreja amb l'olor de la setmana que començarem. Per als estudiants avui és el seu últim dia a les aules i ara els tocarà gaudir de les vacances de setmana santa.
Olor de brunyols, a ous de Pasqua, a mones ... i sobretot a gaudir de l'aire lliure, si el bon temps ens segueix acompanyant.

LA ABUELA

El pequeño nieto estaba pasando unos días con su abuela.
Llevaba un rato jugando fuera con otros niños cuando entró en la casa y le preguntó:
- Abuela!!!, ¿cómo se llama cuando dos personas duermen en el mismo cuarto y una de ellas está encima de la otra?
La abuela se quedó un poco sorprendida, pero decidió decirle la verdad.
A éso se le llama tener relaciones sexuales, cariño...
El pequeño dijo ,
- "Aha..!" y volvió a salir a charlar y jugar con los otros niños.
Al otro día volvió a entrar y dijo todo enojado:

- Abuela, no se llaman relaciones sexuales!, se llaman LITERAS !...... y la maestra quiere hablar con contigo....

LOS PIRATAS Y SU PARCHE EN EL OJO

El pirata con el parche en el ojo forma parte de la iconografía popular. Los piratas, efectivamente, solían llevar un parche pero no porque hubiera una enorme prevalencia de tuertos entre la tripulación sino como arcaico sistema de “visión nocturna” durante las batallas: cuando los piratas asaltaban un barco el combate se iniciaba en la cubierta pero, eventualmente, continuaba en las tripas del barco. Dado que el ojo humano tarda entre 4 y 6 minutos en adaptarse a un brusco cambio de luz, si el pirata entraba en la parte inferior de la nave estaría vendido frente a los sables rivales.

Los piratas experimentados saltaban a la cubierta del barco rival con el parche puesto (o esperaban en la bodega del suyo). Cuando tenían que entrar en la zona umbría se cambiaban el parche de ojo o se destapaban ambos, y empezaban a repartir mandobles, causando estragos en la tripulación rival. La contrapartida del “parche de visión nocturna” era una pérdida de profundidad en el campo de visión, aunque debía de estar sobradamente compensada por la ventaja de la adaptación sol/sombra.

QUI VA INVENTAR EL PARAIGUA

Segons una llegenda xinesa, el paraigua va ser inventat per Lu Mei, una jove que havia reptat al seu germà a idear una cosa que els protegís de la pluja. En una nit, Lu Mei va construir un bastó del qual penjaven 32 varetes de bambú cobertes de tela.
La veritat és que el paraigua ja existia a la Xina al segle XI aC C. D'allà va passar a Egipte i Grècia, on va ser usat com a para-sol. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, va desaparèixer fins a finals del segle XV, quan va ressorgir a França com a objecte de luxe. El químic escocès Charles Macintosh va presentar el 1823 el primer impermeable, de cautxú.

LOS TRES PILARES DE LA ECONOMÍA

BOIRA

No m'agrada la boira, i és el primer que he vist avui, quan he obert la persiana a les 7 del matí ... boira, perquè gairebé no es veien els arbres de davant. Boira i bastant densa. Per sort s'ha aclarit i a les 10 del matí lluïa un sol que ha fet sentir la primavera a les nostres portes, amb un temperatura molt alta al migdia, fins i tot podriem dir que amb caloreta, la jaqueta sobrava.
Però a mesura que la nit ha anat avançant ja ens ha tornat a visitar la boira. I repeteixo no m'agrada, mai m'ha agradat. Per sort aquest fenomen atmosfèric no ens visita molt sovint a la Capital de l'Alt Empordà. Esperem que entri el vent del nord, la tramuntana, que és més sana, i que netegi l'ambient carregat d'humitat.
I deixem la boira per als de London, que estan més acostumats.