VERD, GROC, VERMELL.........

No serà per falta de semàfors... però algú em pot dir a quin hem de fer cas ?

74 MINUTS

La llegenda de perquè un CD pot durar com a minin 74 minuts, circula per tots els mitjans i a online, que es degut a la amistat entre el president de Sony, Norio Ohga, i el compositor Herbert von Karajan, i aquest últim l’hi va exigir al mandamas de la empresa nipona que al menys en un Cd pogués tenir tota la seva peça favorita de musica que era la novena s’infonia de Beethoven, que durava els famosos 74 minuts.
També circulen moltes altres llegendes urbanes, però lo cert es que no s’han confirmat mai.
El que si poden confirmar com un record es que tal dia com avui del any 1983,
va sortir per primera vegada al mercat el CD, i a partir d’aquella data, el famos disc de” vinillo “ va començar a passar a l’historià.

AMBICARAS

TU CASA VISTA .....

..... Por Ti

..... Por el Comprador

..... Por el Banco

..... Por el Tasador

..... Por la Agencia Tributaria

HOMES I DONES.........

El que pensem quan diguem d’anar a prendre quelcom.
Realment hi ha un xic de diferencia, la noteu ?
Conclusió : Dones i homes, no hi ha tanta diferència, nomes una contrarietat en el cromosoma 23

VERD SOBRE VERD

EL LAGO DE LOS CISNES

Cada animal posee ciertas características que lo diferencian del resto. Incluido el hombre, claro. Formas de ataque, de defensa, de expresar alegría, odio, temor, amor. Cada animal tiene, puede decirse, su carácter. El cisne no es una excepción, pero tiene algo especial.

Suele vivir en regiones frías, y habitualmente pantanosas. Tiene un pésimo sentido del humor, que hace que tenga pocos amigos dentro de su misma especie. Pero son decididamente monógamos.

Cuando forman una pareja es para siempre y solamente la muerte de uno de los dos rompe ese idilio y esa fidelidad inalterables. Y son los protagonistas de una de las historias más indescifrables del mundo animal.

Bellos, orgullosos, de largos y estilizados cuellos, armónicos, los cisnes no cantan, salvo los ejemplares de una de sus especies que emiten un sonido algo gutural y poco agradable de cuando en cuando. Pero, sin embargo, casi todas las especies de cisnes rompen su mudez de toda la vida en un único momento: cuando están a punto de morir. En ese mismo instante, cantan de una manera armoniosa y casi mágica. El sonido de ese canto puede escucharse hasta 5 o 6 kilómetros de distancia en los espacios abiertos y se parece, por momentos, a la música de un corno, que es un típico instrumento de orquesta sinfónica. Luego, cuando la muerte está ya más cercana, aquel sonido cambia misteriosamente y se asemeja mucho al tañer de unas campanas graves.

Aquella música no es sólo un sonido. Es un conjunto de armonías que se parecen de pronto a un lamento plañidero y de pronto a un himno lleno de fervor y hasta alegría. El resto de los cisnes saben de lo que se trata, y guardan una suerte de respetuoso reconocimiento mientras su compañero está despidiéndose de la vida con ese único canto.

Ni siquiera la pareja del moribundo lo acompaña en aquel increíble rito. También permanece en silencio, aunque a su lado. La escena puede durar unos minutos, después de los cuales el cisne morirá y el pantano o el lago seguirán siendo los mismos, con un silencio solamente roto por el chapotear de los animales o de las dulces aguas que chocan blandamente contra las orillas.

Los hombres, mientras tanto, seguiremos preguntándonos como hace siglos cuál es el motivo de aquel último y único canto del cisne. ¿Por qué ese intrigante adiós a la vida? ¿Significa algo? ¿A quién se lo cantan? La ciencia, con toda su batería de elementos de avanzada, jamás pudo desentrañar el misterio.

La pareja del cisne muerto se alejará del lugar, separándose de todos los que fueron sus compañeros, y nunca más se sabrá de ella. ¿Quien puede saber algo, en realidad, de estas historias que solo podemos contar sin poder explicarlas? Pero por algo ocurren. Seguro.

WHAT A WONDERFUL WORLD

JA TINC LLITET NOU !!!

En lucky ha estrenat llit nou, més gros, ampli ..... avia’m si així no puja tant als llits de casa ( això que acabo de escriure serà missió impossible, està massa ben acostumat).
La qüestió es que té un nou llit, i l’hi agrada, i tot sigui dit, l’hi ha de donar les gràcies al Cesc que no va parar de dir que el llit que tenia era petit, fins que va aconseguir que l’hi compres un de nou al gosset de casa, crec que tots dos estaven compixats. Ara haure de posa’m d’acord amb el bait i demanar-li quelcom per ell.

FEBRER ASSOLELLAT, FEBRER GELAT

Els dies clars de febrer, especialment al final de mes, poden ser de temperaturas relativament suaus a migdia. En canvi, a les nits, si el cel està clar, les temperaturas poden baixar molt, sota zero fins i tot. Conclusió, no podem deixar la manteta.....

OCÉANO, MAR......

El mar encanta, el mar mata, conmueve, asusta, también hace reír, a veces desaparece, de vez en cuando se disfraza de lago, o bien construye tempestades, devora naves, regala riquezas, no da respuestas, es sabio, es dulce, es potente, es imprevisible. Pero, sobre todo, el mar llama."

BON DIUMENGE !!

SER FELIZ .....

La felicidad no se da ni se regala, sólo se comparte

¿ GELATS O LLUMS ?

S'ho inventen tot

JA TENIM ENTRENADOR D'INICIACIO DE BASQUET !!

(Foto, per el record, juliol del 2005, al Campus de Tortosa)

Avui han arribat els resultats per correu i....
Apa, ja tenim un entrenador d’iniciació al Basquetbol a casa.

ADOPCIÓN

PLATJA DE COLERA

Tot recordant l'estiu !!
(algun dia haure d'anar a donar un tomb per Colera, aviam si encara es allà mateix o s'ha mogut..)

BANYOLES.........

i EL SEU FAMÓS LLAC.

(on troben molta gent que hi fan una bona passejada)

MONIGOTES

Hay un grupo de científicos multidisciplinares que estudia ciertos logotipos e iconos populares (preferiblemente sonrientes) que, si bien han pasado desapercibidos a lo largo de nuestra vida cotidiana, poseen un origen más inquietante de lo que podría sospecharse. La primera aparición del monigote de la felicidad (o de la suerte, según las fuentes) data de 1899, cuando el Dr. Jones puso un anuncio ilustrado en un periódico. Después de escasas modificaciones externas, se le relaciona con Joseph Meurre, el inventor de aquel juego consistente en cinco bolas metálicas que cuando se balancea la primera golpea a la última. Más tarde, para sorpresa de los investigadores, en una fotografía del mismísimo Adolf Hitler se halla un dibujo de similares características a la altura de su cuello. Aquí os dejo una selección de logotipos risueños.

El chavalito risueño de Risi

El cocinero de Churruca

Los negritos de Conguitos

La sirvienta de Scotch-Brite

El gordito del mundo del neumatico

El reluciente Mr Propper

Y para acabar...el monigote súper-ecologico

ATCHISSSS !!

Mocadors de paper, caldo ben calentet, i una bona bufanda, son les meus acompanyats
Aquesta setmana.......quin refredat !!!
¿Hi ha algú que sàpiga com ho tinc que fer per curar-lo ben aviat ?

Crec que fins i tot el gosset de casa, ha agafat el virus....nomes fa esternuts, com jo.

El Pasado es Lo sucedido, El Presente es lo que está sucediendo, El Futuro solo es el Presente que tarda un poco más en suceder

UN BON ESMORZAR

PARDALS

Un dels fets més coneguts ocorreguts durant el mandat de Mao Tse-Tung a la Xina va ser l'anomenada matança de pardals. Tot cavil•lant com es podia obtenir una producció major de arrós va observar que els pardals picaven grans i va deduir que sense aquests ocells les collites de arrós serien molt més nombroses, així que dit i fet va decretar l'extermini de tots els pardals. Durant un temps era un gran honor portar filferros plens de pardals morts com a collarets, però contra el que va vaticinar en comptes d'obtenir majors collites de arrós aquestes van ser assolades per enormes plagues d'insectes... insectes que els pardals s'encarregaven de controlar, i es va originar una gran fam.

MASCOTES

Homenatge a les nostres mascotes

Encara que la dita, “ el gos es el millor amic del home “, sigui massa comú, no està de mes recordar-la
Per rendir-li un petit homenatge al nostre fidel company .
Qui no canvià de humor quan arribem cansats desprès del treball, o no ens trobem gaire bé, i observem
Que allà està ell que ens mou la cua en senyal d’alegria per haver arribat a casa.
La benvinguda que ens fa la nostra mascota, no té preu, i es que realment son molt agraïts i ho demostren en qualsevol ocasió.

Per ells va aquestes petites línees del meu blog.

DIUMENGE A LA NEU

VALL DE NÚRIA
( 15-02-2009 )

RESUM D’UNES HORES A LA NEU:

* Arribada amb el cremallera..... sortir del últim túnel, i veure la Vall de Núria amb una manta de neu i glaç que la cobreix.... un plaer per els ulls !!
*Paisatge fabulós.... muntanyes blanques, neu brillant quan i tocava el sol.... espectacular !!
*Temperatures baixes ..... fred, sobre tot quan arrencava el vent,.... guants, caputxa, anorac, i ens rèiem de la fred !!
* Pujada al pic de l ‘Àliga, amb telecabina, i veure el santuari de Núria, quan et vas enlairant, realment una vista espectacular, amb les muntanyes al costat nevades.... preciós.!!
* Passejada per la neu.... enfonsant les botes a la manta blanca que teníem sota els peus... divertit i cansat al mateix temps !!
*Relliscada al glaç...... i cop de cul a terra, no vaig esser la única, algú em va volgué imitar...., divertit molt divertit, un bon tip de riure !!
* Un bon dinar..... sopa de pastor, calentona i boníssima i copeta de vi per treure la fred !!.

Cap de setmana, per tornar a repetir, sens cap dubte.

PRIMERA DERROTA DE LA TEMPORADA

El partit de dissabte jugat a Ripoll, va esser el primer partit perdut.
Va faltar l’esperit de competició que heu portat durant tota la temporada.
Nomes dir que no hi havia cap mena de motivació, ni conducta, ni ganes... ni a dins la pista, ni a la banqueta.

Algun dia havia d’esser el primer partit perdut però crec que la diferència de punts va esser massa .

Ara a continuar jugant i a recuperar la motivació noiets !!

CAP DE SETMANA

BON CAP DE SETMANA
FELIZ FIN DE SEMANA

EL PARTIT DE DEMÀ .........

..............., a jugar cap a Ripoll

BITXET

PAREDES VIVAS

Fachadas con todo tipo de elementos y diseños vegetales son cada vez más numerosas en edificios de todo el mundo
Ponga un jardín en su fachada. Éste podría ser el lema de los sistemas de "paredes vivas", que permiten dotar a los edificios de una cobertura vegetal vertical totalmente integrada en su diseño. Y no es algo anecdótico: cada vez más responsables de edificios públicos y privados de todo el mundo hacen gala de estas "paredes verdes", convencidos de sus ventajas medioambientales, económicas y estéticas. Las ciudades necesitan más espacios verdes, y no sólo a lo ancho, sino también a lo alto.

VENT I MÉS VENT

TRAMUNTANA, TRAMUNTANELL, S'ENDUU LA CAMISA O LA PELL

REFLEJOS EN LA NOCHE

10000 Gràcies...

Avui, vull dedicar la entrada del meu blog, per donar-vos les GRÀCIES.
En primer lloc a la persona que m’ha acompanyat al Clínic de Barcelona, que ha fet molt més que ser un simple acompanyant, m’ha donat el seu suport, tant en el viatge d’anada, com en els moments abans d’entrar, que si us soc sincera estava nerviosa, com durant la visita, com desprès a la tornada, que hem rigut, i ell sap el perquè. Ja se que no vols que et digui gràcies, se que ho has fet de cor, però de totes formes “ Moltes gràcies per estar allà amb mi, Cesc , t’ho agraeixo i molt “.

En segon lloc donar les gràcies, a tots els amics/gues, que tant ahir com avui al mati m’han enviat sms, d’ànims, digen, que tingues molta sort i que tot sortiria bé. Se que també ho han fet de cor, i us ho agraeixo. Se que en algun moment del dia, heu tingut al pensament a la Elena, que durant aquest últim any, no ha pogut fer el que volia fer, i encara que a lo millor costi entendre, ho heu entès.

Se que queda molt camí per recorre, tot just començaré ara, però se que ho aconseguiré, al menys la voluntat sempre ha estat aquí i continuarà estant aquí amb mi.

Donar-li les gràcies al noiet que tinc a casa, que quan a arribat, m’han donat una forta abraçada, perquè m’ha notat contenta, sense necessitat de pregunta’m com avia anat, es que em coneix un xic.... com jo a ell. I amb l’abraçada que m’ha fet ho ha dit tot, i que alt que està!! deu meu, estic quedant petita al seu costat.

I tal com m’han dit des de Castelló d’ Empúries, al mati amb un sms, “ la vida es bella, i segur que avui hi hauria una cosa positiva”, i així a estat.
Moltes gràcies, Adri, Cesc, Mercé, Ines, Susi, etc........ y Carlita ( que des de Tenerife, també s’ha recordat que anava al metge, i ara m’acaba de preguntar, que fa la seva catalana preferida).
Thank you very much.

ORIGINAL

Columna " Hielo-Viento"
( Cima del Moncayo )

3,2,1.....acción !!

El cinema projecta la Costa Brava al món: les pel•lícules i els seus protagonistes
La Costa Brava s’ha convertit, des dels inicis del fenomen cinematogràfic, en el plató de moltes pel•lícules; un valor afegit, en moltes ocasions, que potencia encara més l’atracció turística. És ben comprensible que la Costa Brava cridi l’atenció dels productors i realitzadors locals i catalans en general, per la proximitat geogràfica i perquè ofereix una gran diversitat de localitzacions. Ha estat alhora força explotada per firmes i directors espanyols, i fins i tot estrangers, i el fet de rodar-hi pel•lícules de gran volada amb producció i noms propis estel•lars, èxit comercial i ressò mediàtic, ha contribuït a donar a conèixer determinats indrets de la Costa Brava arreu del món.
No cal dir, per acabar, que en aquestes terres s’han rodat un gran nombre de curts i migmetratges de tota mena i de gèneres ben diversos. Sant Feliu de Guíxols és la població de les comarques de Girona que més apareix en documents cinematogràfics i la segona de tot Catalunya (després de Barcelona, és clar). I no és gens estrany: la Costa Brava és un territori potent, de gran bellesa i diversitat, situat al costat de Girona, una ciutat històrica amb un barri antic que ofereix unes possibilitats visuals colossals

Així que ja sabeu: " Silencio..... se rueda "

COLORES EN EL CIELO